Quina funció tenen els somnis?
Els somnis s’esdevenen quan estem dormits. Durant el son. El que caracteritza el son és, precisament, la pèrdua de la consciència, de la consciència vigil. La consciència vigil el que fa és prestar atenció, altrament dit, vigilar. La funció que tenen els somnis serà la de permetre’s la representació mental d’allò que en l’estat de vigília no és possible, suficientment. Hom creu que els somnis s’expressen preocupacions, de diferent abast, que el subjecte no ha tingut temps o espai mental suficient per a considerar-les conscientment. Quina funció tenen els somnis?
Què son els somnis?
Els somnis són produccions mentals que ocorren durant el son. El son és un procés fisiològic que imposa l’estat de repòs al cos per tal de recuperar l’energia. El son s’organitza en cicles que alternen les fases de son no-REM (rapid eye movement) amb les de fases REM, de ràpids moviments oculars. Durant les fases no-REM les ones cerebrals son lentes i suposen una reparació a nivell corporal. Les fases no-REM son quatre: fase d’entreson o adormiment, fase de son lleuger, fase de transició, fase de son profund. La fase REM, és la que ve a continuació de les quatre anteriors.
Durant les fases REM hi ha una activitat cerebral intensa talment com una paràlisi muscular transitòria. L’electroencefalograma (EEG) del son REM mostra un patró d’activació ràpida i de baix voltatge, semblant al de la vigília, acompanyat d’atonia muscular i moviments oculars ràpids. És en aquesta fase REM on es produeix l’activitat onírica vívida, que s’organitza en forma narrativa i plena d’imatges que configuren el somni. És ben curiós, doncs, que la ment segueixi produint continguts mentals mentre el cos descansa. Per què? Quina funció tenen els somnis?
Si analitzem els continguts dels somnis trobem: restes diürnes, desitjos i conflictes no resolts. Les restes diürnes fan referència a allò que ens ha passat a la vida diürna; així, hom pot somiar imatges referides a les experiències viscudes. Els desitjos mostren allò que la persona vol aconseguir o realitzar, tant si en l’estat vigil ho realitza com si no, poc o molt. Els conflictes no resolts expressen l’oportunitat, en el somni nocturn, de donar-los cabuda en la realitat mental. És sabut que els conflictes poden ser difícils d’enfrontar i de donar-los solució; així, en el somni s’escolen burlant a la consciència.
Els somnis en la psicoanàlisi.
El 1900 Sigmund Freud va publicar la seva obra «La interpretació dels somnis». Aquesta obra està considerada la seva aportació més important i que funda bona part de l’edifici teòric de la psicoanàlisi. Per Freud, el somni no és un fenomen atzarós ni sense sentit: és, per contra, una formació psíquica amb una lògica pròpia. En el somni hom pot diferenciar entre el contingut manifest i el latent. El contingut manifest és el que es recorda com a somni; el contingut latent és el desig o conflicte inconscient que el contingut manifest disfressa.
Freud mateix considerà que és el treball del somni el que transforma el contingut latent en contingut manifest. De quina manera? Quina és la lògica que segueix el somni per tal de configurar-se com a tal? Freud identificà quatre processos: la condensació, el desplaçament, la simbolització i l’elaboració secundària. Mitjançant la condensació, diversos elements (idees, imatges, persones, espais, temps, etc) es poden fondre en una sola imatge onírica. El desplaçament trasllada una càrrega emocional d’un element a un altre; fins al punt que l’important aparegui disfressat d’irrellevant o a l’inrevés. La simbolització mitjançant la qual les imatges oníriques substitueixen determinats continguts. L’elaboració secundària seria el procés mitjançant el qual el jo reorganitzaria el material somiat per donar-li una aparença més coherent i narrable.
La psicoanàlisi actual plural tot i haver revisat les aportacions del primer Freud -ell mateix ho feu- manté la idea dels orígens. El somni no és un atzar, sinó que té un sentit d’acord amb la configuració psíquica de cada somiador. D’aquí la importància de l’associació lliure del pacient a partir dels elements del somni. No hi ha un significat universal vàlid per a tothom. Els psicoanalistes treballen amb les associacions del pacient i amb el que el somni mobilitza a la sessió psicoanalítica.
L’aportació de la neurociència.
La neurociència ha aportat una altra capa de comprensió. L’activitat cerebral pròpia del son REM -similar a la de la vigília- serveix per a la consolidació de la memòria i la regulació emocional. En el son REM la informació adquirida durant el dia es reorganitza i s’integra a la memòria a llarg termini. El somni no seria només l’escenari on somiem, sinó part del mecanisme pel qual aprenem i recordem. Igualment, el somni REM ajudaria a processar el contingut afectiu de les experiències viscudes, atenuant-ne la càrrega emocional perquè puguin integrar-se sense desbordar el subjecte. Somiar seria també una manera de pair emocionalment allò viscut.
La investigació neurocientífica ha plantejat desafiaments a la psicoanàlisi clàssica. El 1977, Hobson i McCarley van proposar que el somni era la interpretació per part de l’escorça cerebral d’una activació aleatòria del tronc cerebral. Aquesta proposta qüestionava la idea psicoanalítica d’un sentit ocult dels somni. Posteriorment, en 1997, el neuropsicòleg i psicoanalista Mark Solms va mostrar que somiar i somni REM depenien de mecanismes cerebrals diferents. Solms va trobar que certes lesions a regions frontals aboleixen els somnis mantenint el somni REM intacte. Igualment, que se somia també fora del REM. Àdhuc que els circuits implicats en somiar semblen estar vinculats a la motivació i la recerca. Aquest conjunt de troballes sembla donar un cert suport a la idea que el somni no és un simple soroll de fons. La discussió continua oberta, però mostra que la neurociència i la psicoanàlisi poden dialogar més del que de vegades se suposa.
Tipus de somnis.
No tots els somnis tenen la mateixa configuració ni la mateixa funció aparent. Àdhuc els psicoanalistes posteriors a Freud -i els actuals- hi han trobat diferents funcions. Una de les utilitats bàsiques dels somnis és la de permetre l’elaboració d’experiències emocionals que no han pogut ser pensades prèviament. Hom identifica tres tipologies de somnis: els recurrents, els malsons, els lúcids.
Els somnis recurrents son aquells que insisteixen, nit rere nit o durant llargs períodes, a la mateixa escena o a la mateixa sensació. Hom creu que aquesta reiteració assenyala un conflicte no resolt o una situació emocional que la ment continua intentant elaborar sense aconseguir-ho del tot. D’aquí la persistència en el temps.
Els malsons son somnis molt vívids caracteritzats perquè causen emocions negatives intenses (por, terror, angoixa) en el somiador. Es poden entendre com a intents -aparentment fallits- de donar forma representable a una angoixa que altrament romandria inconscient. Una experiència excessiva per a la capacitat de processament del subjecte -un trauma– té tendència a romandre dissociat del jo. El somni en forma de malsons pot convertir-se en l’escenari on aquest excés busca, una vegada i una altra, ser tramitat.
En els somnis lúcids, el somiant pren consciència que està somiant i pot, en certa mesura, intervenir en la narrativa onírica. Aquest fet fa que se situïn a la frontera entre el somni i la vigília. I provoquen el plantejament dinterrogants sobre els graus de la consciència durant el dormir.
Existeixen els somnis premonitoris?
La investigació no ha demostrat que els somnis prediguin el futur. Els estudis de «telepatia en somnis» realitzats als anys seixanta i setanta no s’han replicat de manera consistent. Els treballs més recents sobre precognició en general, com el de Daryl Bem (2011), van fracassar en intentar repetir-se. És prudent dir que l’absència de proves no demostra que alguna cosa sigui impossible, però tampoc no hi ha motiu científic per donar-ho per fet. Una altra cosa és que hom hi pugui creure.
Quines alternatives explicatives a la simple creença? Podem identificar diversos elements explicatius: la probabilitat, la memòria selectiva, la reconstrucció retrospectiva, la percepció inconscient, les profecies autocomplertes. Probabilitat. Cada nit somiem diverses vegades, i també sobre coses que ens han succeït. Al llarg de la vida acumulem milers de somnis. Que algun coincideixi amb un fet posterior, sobretot si es tracta d’un tema freqüent (una mort, una malaltia, una ruptura), és estadísticament esperable.
Memòria selectiva: podem tendir a recordar els somnis que «van encertar» i oblidar els centenars que no es van complir. Reconstrucció retrospectiva. Després d’un succés, la memòria del son es reorganitza: s’accentuen els detalls que encaixen i se suavitzen els que no. Els somnis, a més, admeten moltes lectures. Percepció inconscient. La ment registra senyals subtils que la consciència no atén: un canvi d’actitud en algú, un símptoma corporal incipient, una tensió a la parella. El somni pot elaborar aquesta intuïció i, si després el fet passa, sembla un avís. No seria endevinació, sinó percepció i elaboració inconscient. Profecies autocomplertes. Les pors (de perdre un ésser estimat, de patir un accident, etc) són matèria habitual dels somnis i, de vegades, de la realitat. Pot arribar a ocórrer que qui somia alguna cosa inquietant actua després de manera que afavoreix que passi.
Per què s’obliden els somnis?
Freqüentment veiem que la majoria dels somnis s’esvaeixen en els primers minuts o instants després del despertar. Algunes persones, especialment les interessades en l’anàlisi dels seus somnis, fan un esforç deliberat per retenir-los, àdhuc anotar-los immediatament. Per què passa això?
L’explicació no és la mateixa segons respongui la neurociència o la psicoanàlisi. Des de la neurociència, s’explica que el cervell durant el somni REM es troba en un estat químic poc favorable per fixar records nous. D’aquí que la retenció del somni és més accessible quan ens despertem a la meitat de la fase REM o poc després.
Des de la perspectiva psicoanalítica s’hi aporta una altra lectura: l’oblit del somni obeeix a la mateixa lògica defensiva que regeix l’oblit d’altres continguts psíquics. Si el contingut latent resulta incòmode o amenaçador per al jo despert, la ment tendeix a deixar-lo caure fora de l’abast de la consciència. Les dues explicacions no se n’exclouen. Per a la psicoanàlisi, el contingut oblidat no comporta la seva desaparició total, encara que el relat concret del somni s’hagi perdut. Talment com ocorre amb altres processos inconscients pot continuar influint en l’estat mental del subjecte, en l’estat d’ànim o en reaccions diürnes, entre altres.
El treball dels somnis en psicoteràpia psicoanalítica.
En el marc d’una psicoteràpia psicoanalítica, el relat d’un somni, quan el pacient el recorda i decideix portar-lo a sessió, és un material especialment valuós. No perquè hi hagi un diccionari universal de símbols associats a continguts onírics que permeti traduir cada imatge a un significat fix. Sinó perquè el somni, treballat mitjançant l’associació lliure del propi pacient, obre una via d’accés a continguts mentals que la vigília manté a ratlla.
El pacient relata el somni tal com ho recorda, amb les llacunes, les incoherències i els detalls aparentment trivials. A partir d’aquí se’l convida a associar lliurement sobre cada element: què evoca aquesta imatge, aquesta persona, aquest lloc, aquesta emoció sentida durant el son. És en el teixit d’aquestes associacions on es pot començar a entreveure el sentit del somni en l’aquí i ara de la vida del pacient. Aquest sentit no el «descobreix» l’analista des de fora, sinó que es construeix en el diàleg entre tots dos, pacient i psicoanalista. El somni es pot llegir també com quelcom que fa referència al que passa a la pròpia relació terapèutica.
Com a il·lustració, pensem en una persona que somia repetidament que perd el tren. En si mateixa, la imatge no informa gaire específicament. Però sí, si, en l’associació, el pacient connecta aquesta escena amb la sensació d’haver «deixat passar» oportunitats importants a la seva vida. Ja sigui una relació sentimental, una decisió professional, un comiat no resolt, etc. El somni comença a mostrar la seva funció: no com un missatge xifrat, sinó com una configuració psíquica que el procés associatiu fa intel·ligible.
