L’atenció a l’aquí i ara: hic et nunc.
Hic et nunc és una expressió llatina la traducció de la qual és «aquí i ara». Es pot percebre fàcilment la intenció de referir el moment present, el que està succeint en l’instant present, en la immediatesa del moment, i en el lloc actual. Si «nunc» es tradueix com «ara» i, per tant, fa referència al temps, «hic» es tradueix com a «aquí» i, per tant, fa referència al lloc. Així l’expressió «hic et nunc» apunta al temps i l’espai.
El cos de l’humà.
La referència als humans ens obliga a fer-nos conscients de la configuració de l’ésser humà, condicionada per la dotació d’un cos i una ment. La percepció del cos, la notícia del cos, passa per emprar la consciència subjectiva i, per tant, la ment. L’humà no és algú il·limitat, ans al contrari. La dotació del cos el limita de manera notòria. Els sentits corporals el limiten a una informació que s’ha d’encabir en cadascun d’ells: vista, oïda, gust, tacte i olfacte. Tot allò que no pot ser registrat per cadascun dels sentits corporals pot dur a la consideració -mental- de ser inexistent o inapreciable.
La percepció del cos pot imposar-se a la consciència, també, d’acord amb els paràmetres que els sentits -el de la vista predominantment-, li permetin. Secundàriament, amb la informació aportada pels altres sentits. Hom parla del sisè sentit corporal: el propioceptiu. Aquest sentit informaria del posicionament, la ubicació i el moviment exacte de les diferents parts del cos en l’espai. Talment com del sentit interoceptiu que ens informaria del que ocorre dins de l’organisme humà (fam, set, palpitacions, orina, femta, etc), que seria el setè sentit. El vuitè sentit, el vestibular, emplaçat a l’oïda interna, informaria sobretot de l’equilibri del cos.
El cos humà apareix en l’espai, necessàriament; ens situa en el món, físic, o físic-químic. És palesa la limitació de la informació que aporten els sentits. La noció del propi cos mercè a la posada en acció del poder dels sentits, només ens informa d’una part petita del cos humà. Diem part petita perquè gràcies als avenços científics sabem que el cos humà és un laberint de sistemes i aparells en interacció contínua. Els sistemes: articular, circulatori, esquelètic, endocrí, nerviós, immunològic, limfàtic, muscular, tegumentari; i els aparells: digestiu, cardiovascular, excretor, locomotor, respiratori, reproductor.
La ment humana.
Tota la informació aportada pels sentits, especialment del externs (vista, oïda, gust, olfacte, tacte), és susceptible de ser conscientitzada. No necessàriament, però. Hom pot tenir informació aportada pels sentits externs de la qual el subjecte humà no hi posa consciència. Si hi ha consciència de la informació vol dir que la ment humana està en acció. Altrament dit, la informació processada pels sentits, pot ser registrada d’alguna manera pel cervell humà, però de manera conscient o inconscient. Especialment la informació dels sentits interns (propioceptiu, interoceptiu i vestibular) és la més susceptible de ser inconscient.
La consciència correspon a l’aspecte del funcionament de la ment humana que aporta la possibilitat de ser en l’aquí i l’ara, «hic et nunc». Cosa que no implica, ans al contrari, que ser en l’aquí i l’ara no comporti, necessàriament, ser-hi amb la informació que aporten els sentits interns. La ment es dissociaria de l’aportació dels sentits interns que romandria en una certa inconsciència, al costat de la part conscient, «hic et nunc».
Dins l’àmbit de la consciència pot fer aparició l’atenció conscient. L’atenció apareixeria en un gradient de consciència, des de la inconsciència corporal a la consciència, en què es focalitzaria selectivament en quelcom voluntàriament. Mentre la consciència suposaria un àmbit més ampli i receptiu, que ho abraça tot, l’atenció seria més focalitzada en un aspecte concret. L’atenció, però, pot adreçar-se enllà de l’aquí i l’ara, voluntàriament o involuntària, inconscientment, sense la participació de la voluntat conscient. És decisió de la voluntat el fet de fer atenció a l’aquí i ara front a deixar-se arrossegar per la inconsciència que ens hi treu.
La focalització de l’atenció.
La pràctica de la focalització de l’atenció conscient en el moment i la situació actual, «hic et nunc», pot eixamplar la percepció de l’instant present. I la joia conseqüent d’un aital eixamplament. Potser aquesta seria la fita del mindfulness: viure, tant com es pugui, en l’aquí i l’ara. Seria com una sort d’entrenament mental en què tractaríem de viure en l’ara més que en el passat o en el futur. L’efecte terapèutic d’aquest procés de focalització de l’atenció en el present posaria límit a la temptació de viure en el passat o en el futur. La ment humana és plena d’informació cognitiva i emocional que treballa per traslladar-nos enllà del moment present. I que, en conseqüència, ens catapulta a viure la realitat actual amb els esquemes pretèrits de la nostra vida. De manera especial, amb els esquemes emocionals traumàtics.
Sovint les pràctiques psicoterapèutiques psicoanalítiques contemporànies tendeixen a focalitzar l’atenció del terapeuta en la situació actual del pacient, més que en el passat. Orientacions de la tècnica psicoanalítica actuals que tendeixen a valorar la comunicació del pacient d’acord amb l’impacte en l’aquí i l’ara de la sessió. Es tracta d’escoltar el discurs del pacient focalitzant quin efecte provoca en l’analista en l’ara i aquí de la sessió. I utilitzar aquest ressò en l’analista per construir el que se li comunica al pacient.
L’atenció en la meditació.
La meditació empra la focalització de l’atenció com a eix de la pràctica. Hom pot ajudar de l’atenció a la respiració i-o a l’atenció de la repetició d’una paraula o mantra. La reiteració d’aquesta pràctica de concentració duria la ment a un procés de silenciament de llurs sovintejats escenaris d’imatges, pensaments, emocions, sensacions, sentiments, etc. Al capdavall, hom prendria consciència d’un nivell enllà de la consciència, segons els relats de totes les espiritualitats de les diverses tradicions. De l’aquí i l’ara, d’un temps i un lloc, hom arribaria a un estat d’ésser sense límits, ni de temps ni d’espai. Del qual estat hom pot sortir, de retorn al temps i a l’espai, a l’aquí i l’ara. Hic et nunc.
La meditació dona la possibilitat d’entrar en l’aquí i l’ara mitjançant la focalització de l’atenció mercè a un procés voluntari, amb consciència. L’inici del procés basat en l’aquí i l’ara té efectes en l’estat de consciència que s’eixampla de manera significativa. El procés que s’inicia amb l’esforç de la voluntat pot dur a una certa automatització de l’estat conscient que en eixamplar-se retruca en joia. En joia de viure. Hom considera que la persistència en l’atenció conscient a l’aquí i l’ara té efectes també a nivell cerebral. De manera significativa en els practicants experimentats.
Aquests canvis poden ser canvis estructurals i funcionals. Entre els estructurals: l’augment del gruix del còrtex en les regions relacionades amb l’autoconsciència, l’atenció i la regulació emocional. Canvis en l’hipocamp i l’amígdala. L’amígdala -regió implicada en l’estrès i la por– sembla que es reduiria. Entre els funcionals: l’activació més eficient de les xarxes atencionals milloraria l’atenció i la concentració. La millor comunicació entre les àrees prefrontals i les emocionals milloraria tant la regulació emocional com la reactivitat a l’estrès.
Hic et nunc i qualitat de vida.
La ment humana està dissenyada per a la captació d’informació, la reflexió, la valoració, captar situacions problemàtiques, resoldre desafiaments, posar-se metes. En conseqüència, si està activa, sovint es preocupa pel futur, repassa el passat, divaga, cerca contínuament nous objectius. En definitiva, la ment genera contínuament pensaments sense la participació de la voluntat conscient, saltant d’un tema a un altre. És el que es coneix com «monkey mind», ment de mico. Fins i tot quan dormim la ment segueix treballant sense la participació de la nostra consciència fabricant somnis. Dels quals podem tenir escassa consciència, només quan ens despertem. Sovint la consciència dels somnis és reduïda i parcial.
Què provoca l’atenció conscient? Hic et nunc? Una reducció de l’activitat «monkey mind». Si hom pot centrar l’atenció en el moment i la situacions presents, hom pot percebre més plenament la realitat, des d’una actitud receptiva. Aquesta actitud, en no requerir el concurs de l’activitat mental inquisitiva, afavoreix la contemplació no judicativa de la realitat. I la conseqüència és la pacificació de la ment hiperactiva, que deixaria d’estar atrapada entre els records del passat i les anticipacions del futur.
L’entrenament de l’atenció a l’aquí i l’ara retruca en benefici de la qualitat de la vida humana, tot centrant la ment en el moment present. L’atenció a l’aquí i l’ara ens allibera de viure una vida humana viscuda en pilot automàtic, sense participació conscient. Al contrari, potencia el viure la vida humana des d’un estat de despertar front a un estat d’estar dormit.
Deixa un comentari
