El pacient que consulta al psicòleg exposa, d’alguna manera, la seva intimitat en la consulta. I ha de ser així. Sense exposar-la, sense exposar els propis sentiments, pensaments, sensacions, comportaments, no és possible una consulta psicològica com cal.

La consulta psicològica.

Quan una persona decideix consultar amb un psicòleg, es donarà una relació interpersonal entre ambdós; la que està en el lloc del pacient, haurà d’exposar el que la mou a demanar ajuda psicològica. El psicòleg acollirà la comunicació del pacient amb una actitud d’escolta activa, interessant-se pel que li explica el pacient; i tractarà d’entendre a què es deu que el pacient estigui en la situació que està explicant. Si les coses succeeixen de manera adequada entre l’un i l’altre, es crearà un ambient de certa intimitat en la consulta. La trobada estarà centrada en qüestions que tenen a veure amb com se sent el pacient, per tant, en la seva intimitat a la consulta del psicòleg.

Condicions de la bona consulta psicològica.

En moltes ocasions els nostres pacients s’expressen de manera meridiana dient-nos que el que se’ns explica no s’ha pogut realitzar amb cap persona prèviament; o bé pel contingut del missatge, o bé perquè no s’ha considerat que l’interlocutor fos l’adequat. Sobre el psicòleg el pacient té una expectativa diferent, precisament, pel que hauria de ser el nul coneixement de la seva persona. L’apropiat de la consulta amb el psicòleg és que les dues persones, psicòleg i pacient, siguin dos desconeguts. Aquest desconeixement previ serà el que farà possible que s’organitzi una experiència relacional que acollirà la intimitat mental del pacient a la consulta. Sense aquest desconeixement el perill seria el biaix de la llibertat de la comunicació.

És freqüent escoltar dels nostres pacients que ens busquin, precisament, per estar en aquest lloc extern al dels seus contactes interpersonals (amics, familiars, coneguts, companys); lloc que permet parlar sense la limitació de què es pugui pensar de qui parla. Davant els pares, el fill adolescent, per exemple, no pot esperar ser escoltat amb la llibertat que potser sent que necessita. El mateix es pot dir d’altres relacions en què s’està immers: sempre condicionen allò que es pot expressar. “Si digués el que penso, m’esborrarien del mapa”. És l’avantatge del lloc del psicòleg; permet escoltar el pacient sense el compromís d’haver de respondre-li des del motlle d’una relació en la qual estan els seus afins. Cosa que afavorirà que es desenvolupi una comunicació que anirà en la línia de desplegar la intimitat del pacient al consultori.

Garantia de confidencialitat de la consulta.

Quines garanties té el pacient de comunicar-se amb llibertat, sense haver d’estar circumscrit pels motlles d’una relació prèvia amb el psicòleg? La que li ofereix el fet de saber que el psicòleg està subjecte pel seu Codi deontològic. Els seus articles 37 i 38, de manera explícita fan referència: el respecte escrupolós pel dret del pacient a la pròpia intimitat.

La intimitat, perquè pugui desplegar-se en qualsevol àmbit de relació, necessita de la confiança. A la consulta psicològica, el pacient necessitarà sentir la confiança necessària per expressar-se amb la llibertat que possibilita que es desenvolupi la seva atenció. Entre un psicòleg i un pacient se subscriu un pacte de cures, encara que no sigui explícit, que es basa en la confiança. Per afavorir-la, el psicòleg haurà de desenvolupar una actitud favorable que proveeixi seguretat al seu pacient. Molts pacients -per no dir tots- necessiten sentir que el que ens comuniquen no sortirà dels límits del consultori; només alguns ho requereixen de manera explícita, verbalment.

La independència del psicòleg i la seva autonomia professional estan recolzades per la seva subjecció al secret professional, com explicita el mateix codi deontològic. Aquesta obligació confereix la possibilitat del desplegament de la intimitat del pacient en un marc que proveeix seguretat per a tots dos participants de l’experiència.

Implicacions i conseqüències de la consulta psicològica.

En definitiva, el pacient busca el psicòleg per rebre alguna cosa que sent que li falta. Si no hi ha cerca prèvia, no hi ha motiu de consulta en el pacient, el més lògic és que no es produeixi la demanda d’ajuda. Si el pacient demana ajuda al psicòleg, alguna cosa el mou a fer-ho, algun motiu té per a això i alguna expectativa. Hi ha la possibilitat, doncs, que es desplegui la seva intimitat en el consultori del psicòleg.

En ocasions la consulta requerirà una intervenció puntual, de poques entrevistes, d’orientació o de suport; en altres casos, la consulta pot apuntar a una intervenció de més llarg abast, com succeeix en el cas de la psicoteràpia psicoanalítica.

Facebook

Tweet

Guardar