És el mateix tenir por que tenir fòbia? Com saber si tinc fòbia? Preguntes com aquestes són legítimes i l’intent de respondre-les pot ajudar a situar-se millor davant la pròpia realitat.

Fòbia o fòbies?

Comencem: Què és la fòbia? Anem a l’origen etimològic de la paraula: “fobos”, és l’arrel de la paraula, que significa “por” -en grec antic-, a la qual cal afegir un sufix “-ia” que indica “qualitat”. Llavors, en què es diferencia la por de la fòbia? Són coses diferents o són la mateixa cosa?, són paraules sinònimes? La resposta és no, no són la mateixa cosa ni són paraules sinònimes.

La por és una resposta natural de la persona humana a una situació externa que provoca una reacció poruga, més o menys puntual. La fòbia, en canvi, és una resposta poruga de la persona davant estímuls de diferent naturalesa (situacions, objectes, persones, animals, etc.); aquesta resposta fòbica és exagerada, intensa i, fins i tot, la persona pot sentir que és irracional però no pot evitar-la. Així, no és el mateix tenir por que tenir fòbia.

El déu Fobos.

En la mitologia grega, Fobos és fill d’Ares, el déu de la guerra, i d’Afrodita, la deessa de l’amor. Tots dos van tenir 8 fills, entre ells Fobos i el seu bessó Deimos. Fobos i Deimos acompanyaven al seu pare, Ares, en totes les batalles, al costat de la seva tia paterna, Enio, també considerada “deessa del vessament de sang i de la violència”. Fobos i Deimos personificaven el terror a la mort que es representava en tots els lluitadors. L’aparició de Fobos despertava en els combatents la por de la batalla i promovia que s’escapessin o que es fessin els morts per, posteriorment, escapar. Deimos també apareixia, després del seu germà, promovent la por paralitzant dels lluitadors.

És clar que a la mitologia grega la por apareix, encara que simbòlicament personificada, al voltant de les situacions que representen una amenaça per a la pròpia vida. Els guerrers exposats a aquests estímuls de pànic desenvolupen respostes que pretenen escapar d’aquesta situació dolorosament temuda.

Què es la fòbia?

Si la reacció fòbica consisteix en un temor exagerat, intens, persistent i irracional que genera ansietat, resultarà que existiran tants tipus de fòbies com a estímuls capaços de generar-la; i així és. Per tant, més que parlar de fòbia cal pensar en fòbies, en plural. La resposta comuna que acompanya la intensa reacció fòbica que genera ansietat és la necessitat d’evitar-la. S’entén que tot temor, fins i tot en la resposta dels animals -que també el senten-, crea la necessitat de voler allunyar-se de l’estímul que el produeix. Si la persona és exposada a l’estímul fobígen pot desenvolupar un atac de pànic.

Tenir por no és el mateix que tenir fòbia, però quan pensem en les fòbies com un trastorn mental ho fem perquè aquesta intensitat de la reacció fòbica limita o interfereix negativament en el desenvolupament de les activitats de la vida quotidiana de la persona que la pateix, en els seus diferents àmbits: laboral, personal, acadèmic, de relacions, d’activitats de tot tipus, etc.

Si una persona té por de determinat tipus d’animals i té consciència d’això, com sol succeir, desenvoluparà una conducta d’evitació, és a dir, de col·locar-se en situació d’estar davant d’ells. La persona que té por de parlar en públic també desenvoluparà la conducta evitativa per no haver de experimentar aquesta inquietant ansietat. Si un individu té por d’enfrontar-se a la situació d’haver de fer-se una analítica de sang, per la por de la injecció, intentarà evitar-la; en alguns casos totes aquestes reaccions evitatives poden anar acompanyades d’una ansietat tal que la persona temi perdre el control dels seus intensos temors i, fins i tot, de la seva consciència; cosa que de vegades pot arribar a succeir en algunes persones que pateixen desmais. Tenir por és necessari per tenir fòbia.

Tipus de fòbies.

Els experts en salut mental consideren que les reaccions fòbiques es poden agrupar en alguns tipus segons que la fòbia es desperti davant d’uns o altres estímuls. Així, es considera que la reacció d’ansietat que comporta la fòbia es pot deure a estímuls de tipus:

1. Animal. Quan la por la produeixen els animals o insectes, estar en presència d’ells, els que siguin.
2. Ambiental. Si la fòbia la produeixen els fenòmens de la natura com tempestes, precipicis, etc.
3. Sanitari. Quan la fòbia l’ocasionen intervencions mèdiques com injeccions, veure sang o ferides, etc.
4. Situacional. Quan la por es produeix en situacions específiques com transports públics, ascensors, avions, túnels, espais amb molta gent, etc.
5. Altres. Si la por es produeix davant de situacions específiques com por a ennuegar-se, a vomitar, a tenir una malaltia, etc.

Les fòbies tenen noms específics depenent de l’estímul que les causa, de la por que provoca la fòbia. A manera d’exemple hi ha, entre altres, aquestes designacions tècniques:

• Acrofòbia (por a les alçades)
• Aerofòbia (por a volar o a viatjar en vehicles aeris)
• Agorafòbia (por als espais oberts)
• Amaxofòbia (por a conduir o a anar en cotxe)
• Androfòbia (por als homes)
• Antropofòbia (por a la gent)
• Autofòbia (por a estar sol)
• Aracnofòbia (por a les aranyes)
• Claustrofòbia (por als espais tancats)

• Demofòbia (por a las multituds)
• Emetofòbia (por a vomitar)

• Entomofòbia (por als insectes)
• Eritrofòbia (por a enrojolar-se)
• Fòbia social (por a parlar en públic)
• Gerontofòbia (por als ancians o a envellir)
• Ginofòbia (por a les dones)
• Hidrofòbia (por a l’aigua)
• Hipnofòbia (por al son)

• Necrofòbia/Tanatofòbia (por a la mort i als morts)
• Nictofòbia (por a la foscor)
• Patofòbia (por a la malaltia)
• Pedofòbia (por als nens)
• Traumatofòbia (por als accidents)
• Tripanofòbia (por a les agulles, injeccions o altres objectes punyents)
• Xenofòbia (odi o aversió als estrangers)
• Zoofòbia (por als animals).

Epidemiologia de les fòbies.

L’epidemiologia de les fòbies mostra que al voltant del 10% de la població general presenta fòbies. La xifra no varia massa si es calcula la presència de la fòbia en un interval de temps, per exemple, anual: la presència de la fòbia es manté al voltant del 11% en el termini d’un any. Si bé les dones presenten majors taxes de trastorns fòbics que els homes, molt significativament, les dades apunten a prop del 80%; quan es tracta de les fòbies de tipus sanitari les dades s’apropen en un i altre gènere. Igualment, és comú trobar-se amb persones que pateixen més d’un tipus de reacció fòbica, aproximadament el 75%.

Curs de les fòbies.

La majoria de les reaccions fòbiques s’originen en la segona infància, l’edat mitjana sol considerar-se els 10 anys -en la població occidental, especialment les fòbies a animals i les fòbies sanitàries. Les fòbies de tipus situacional i ambiental poden originar-se tant en la segona infància com, posteriorment, a la primera edat adulta. La gent gran, particularment, pateixen un increment de fòbies de tipus ambiental.

Hi ha factors que es considera que poden predisposar a la fòbia; entre ells, el patiment d’esdeveniments traumàtics en primera persona (maltractaments, abusos sexuals, pèrdues precoçes, etc.), l’observació d’esdeveniments traumàtics soferts per altres, així com la transmissió d’informacions traumatitzants. En resum, la vulnerabilitat fòbica estarà en relació amb factors predisponents com els temperamentals, els educacionals (especialment, la sobreprotecció paterna) i els genètics. En aquest sentit, s’observa la transmissió d’un cert patró familiar en la presència de fòbies en els pares cap als fills.

Tractament de les fòbies.

Com sempre el tractament de les fòbies pot dissenyar-se per combatre el símptoma prevalent, en aquest cas, d’ansietat, cosa que es pot fer amb tractament psicofarmacològic. Aquest tractament ha de ser indicat, preferentment, per un metge especialista en psiquiatria; en el nostre medi, sol succeir que els metges d’Atenció Primària també ho prescriuen. Les intervencions farmacològiques de l’ansietat que presenten les reaccions fòbiques solen ser a base de: a) inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina, b) antidepressius tricíclics, c) inhibidors de la monoaminoxidasa, d) benzodiazepines, e) altres antidepressius i f) altres fàrmacs.

Ara bé, l’abordatge de la fòbia es pot fer amb psicoteràpia, en alguna de les seves diferents modalitats. En alguns pacients, i en determinats moments dels seus tractaments, pot donar-se una simultaneïtat de tractament psicofarmacològic i de psicoteràpia. En aquests pacients, en moments d’intensa ansietat, es fa servir el tractament psicofarmacològic, en paral·lel amb la psicoteràpia, si és el cas; mentre que quan la intensitat decreix i el pacient la pot tolerar es realitza de forma prevalent la psicoteràpia.

Tractament psicològic de les fòbies.

Hi ha diverses modalitats de tractament psicològic de les fòbies. Aquests tractaments psicològics es poden agrupar en les grans escoles psicològiques i psicoterapèutiques que intenten tractar el patiment humà. Sense ànim de ser exhaustius direm algunes generalitats perquè orientin respecte de la pluralitat d’alternatives existent. La teràpia conductista fa servir diferents tècniques per tractar les fòbies, entre elles destaca la desensibilització sistemàtica, la tècnica d’exposició, el modelatge, les tècniques de reforçament diferencial de conductes alternatives a les respostes fòbiques, tècniques de biofeedback associades amb desensibilització sistemàtica o amb tècniques cognitives d’entrenament en estrès i tècniques de relaxació.

La teràpia cognitiva-conductual utilitza diferents tècniques segons es tracti d’unes o altres reaccions fòbiques. Entre elles hi ha a) l’entrenament en solució de problemes, b) la inoculació d’estrès, c) l’entrenament en maneig de l’ansietat i d) la teràpia de reestructuració cognitiva, en les seves diferents versions (Ellis, Beck, Guidano & Liotti). Entre les anomenades tècniques de tercera generació destaquen la teràpia d’acceptació i compromís i el mindfulness.

Les teràpies humanistes que s’utilitzen en l’abordatge de les fòbies són: a) la psicoteràpia centrada en el client de Rogers, b) la psicoteràpia humanista de Maslow, c) la logoteràpia de Frank i d) la psicoteràpia gestàltica.

L’escola psicoanalítica, que en la seva aparició en el temps és anterior a totes les anteriors, també aborda el tractament de les reaccions fòbiques. Hi ha diverses aproximacions psicoanalítiques al tractament de les fòbies, tantes com escoles psicoanalítiques. Entre elles, podem nomenar, a) la psicoanàlisi clàssica, b) la psicoanàlisi junguiana, c) la psicoanàlisi neofreudiana, d) l’escola de les relacions objectals, e) la psicoanàlisi lacaniana, f) l’anàlisi transaccional, g) la psicoanàlisi interpersonal, h) la psicoanàlisi relacionalista i i) la psicoanàlisi postkleiniana.

Psicoteràpia psicoanalítica per a les fòbies.

L’enfocament psicoanalític per abordar els trastorns fòbics sempre pretendrà tenir una comprensió del trastorn fòbic que vagi més enllà del símptoma; de manera particular, la teràpia analítica focalitzarà l’atenció en l’increment de la comprensió del pacient respecte del significat dels seus símptomes en la seva vida. Així, la comprensió del símptoma fòbic ha de portar al pacient a tractar de respondre a la pregunta de per què apareix el símptoma en la seva vida, quina funció té. La perspectiva de la comprensió del que produeix la resposta fòbica, amb les ramificacions que aquesta resposta té, pot ajudar a dissoldre aquesta necessitat de la resposta poruga que és la fòbia. Un bon resultat del tractament és sentir por, quan s’escaigui, però no tenir fòbia.

Facebook

Tweet

Guardar