Una aproximació per definir què és una entrevista d’orientació psicològica seria dir que consisteix en la relació que s’estableix entre dues persones; una, un pacient, l’altra, un psicòleg. Certament, cadascú té un paper diferent en aquesta experiència. Vegem-ho més detingudament.

Qui cerca una entrevista psicològica? I qui l’ofereix? Què determina un i altre protagonista d’aquesta trobada? Una entrevista psicològica no deixa de ser una trobada entre dues persones -si es tracta d’una entrevista individual; no d’una trobada fortuïta, sinó una trobada buscada, provocada, organitzada.

Qui busca una entrevista psicològica no és més que una persona que, en el moment que es determina a concertar una entrevista psicològica, és conscient d’un malestar, del tipus que sigui. És clar que la persona que sent benestar a la seva vida no assisteix a la consulta d’un psicòleg, almenys a causa del seu benestar. Pot ocórrer que una persona senti benestar a la seva vida, en alguns moments, o en algunes àrees, al costat d’altres en què senti malestar. Té sentit cercar una entrevista psicològica d’acord amb els moments en què senti malestar.

Els protagonistes de l’entrevista psicològica.

La persona del pacient és el principal protagonista de l’entrevista psicològica, de la consulta; el psicòleg, és el protagonista secundari Per què? Perquè qui es mou per buscar el psicòleg, és el pacient. Qui té motius per sol·licitar una entrevista psicològica és el pacient. El psicòleg mostra disponibilitat receptiva per a l’entrevista, però mai no ha de ser qui la busqui; no s’entendria que el psicòleg busqués pacients a qui entrevistar psicològicament. El psicòleg no pot entrar en la privadesa de la vida mental del pacient sense el consentiment d’aquest. Quan és el pacient qui busca el psicòleg, implícitament, està donant el seu consentiment al psicòleg perquè entri en allò que el pacient vulgui compartir-li.

La persona que cerca l’orientació psicològica estarà moguda per una situació personal en què li cal alguna cosa; com a mínim vol obtenir l’opinió d’un tercer, qualificat. O bé la persona té un franc patiment mental en relació amb qualsevol de les àrees de la seva vida; o bé, té alguna manca de claredat mental. A tots dos extrems, la persona sol·licita poder compartir el que li passa amb aquest tercer que està capacitat per a l’escolta i l’exploració psicològica.

La persona del psicòleg és algú que s’ha capacitat per exercir la seva professió d’acord amb les vies professionals de formació, acreditació i especialització; els que les instàncies legals han instaurat amb aquesta finalitat. A aquestes vies s’afegeix la perícia del clínic que es referma en relació amb la seva experiència professional acumulada al llarg del temps; amb uns i altres pacients.

Com es desplega l´entrevista d´orientació psicològica?

L’entrevista d’orientació psicològica consisteix en unes fases que podríem convenir a definir com la fase inicial, mitjana i de resolució. Caldria precisar que, sovint, una consulta psicològica es desenvolupa al llarg de diverses entrevistes. Així, l’entrevista d’orientació psicològica pot requerir diverses entrevistes, usualment, menys de quatre; en funció del problema que es porti a consulta.

A la fase inicial, el pacient està convidat a expressar amb paraules allò que el fa patir a la seva vida, poc o molt. Això ho anomenem el motiu o la demanda de la consulta. Expressada la situació que el pacient comunica al psicòleg, aquest ha d’escoltar, acollint la situació personal d’aquell, empàticament; per poder oferir una comprensió del que li està passant, per què està atrapat en aquesta situació de malestar. Quan això succeeix s’ha superat la fase inicial i s’està a la fase mitjana, en una fase de resolució, encara que sigui parcial.

En força ocasions el pacient exposa verbalment la circumstància vital en què es troba, amb la desorientació que tingui, o amb el patiment; aquesta comunicació verbal va acompanyada d’una altra comunicació no verbal, a la qual el psicòleg ha d’estar també atent, observant-la i acollint-la. Al psicòleg li toca posar-se en lloc del pacient, per poder entendre’l, poder entendre des de dins del pacient el que li passa.

Així, l’entrevista d’orientació psicològica es basa en una confiança bàsica inicial des de la qual el pacient cerca la perícia del psicòleg. El pacient ha de poder atribuir al psicòleg aquesta perícia sobre la qual fer descansar la seva esperança de confiança. Sense aquestes emocions bàsiques en el pacient, és impossible que l’entrevista d’orientació psicològica progressi adequadament.

Peculiaritats de la primera consulta.

La primera entrevista sol provocar un cert grau d’ansietat en el pacient atès que aquest ha d’expressar algun grau de la seva intimitat; davant d’un desconegut. El pacient pot ser que es trobi a la seva primera consulta amb un psicòleg -cada vegada passa menys i acostumem a atendre pacients que ja han anat prèviament al psicòleg- i aquesta novetat de l’experiència li pot provocar certa inseguretat; altres vegades pot aparèixer cert grau de pudor, o de vergonya, de mostrar allò que no va bé a la vida d’un, davant d’un tercer. Moltes vegades, el pacient no arriba a la consulta del psicòleg fins després d’un procés de consideració que es demora molt en el temps; de vegades, fins i tot mesos o anys.

Aquesta situació de novetat de la primera consulta, no ho és només per al pacient; el psicòleg, per experimentat que sigui, es troba per primera vegada davant d’aquell desconegut que és el seu nou pacient. Aquesta qualitat del que és nou pot inquietar també el psicòleg que es pot sentir pressionat a entendre el seu pacient; per inconscient que sigui la seva sensació.

Els psicòlegs amb prou hores d’atenció als pacients saben atendre, també, les emocions que s’hi desperten, en el contacte amb els pacients. L’emoció sentida amb el pacient pot ser una font d’informació útil per ajudar a comprendre’l; sempre que el psicòleg pugui sentir emocions que no siguin invalidants per a l’atenció psicològica.

Quina pot ser la resolució de l´entrevista d´orientació psicològica?

Certament hi pot haver múltiples formes de resolució de l’entrevista tantes, potser, com a formes de demanda de consulta; o com a formes de demanda concretades en cadascuna de les persones que demanen ajuda. Si un pacient cerca una orientació psicològica, la resolució d’aquesta ha de passar per un cert grau d’orientació, valgui la redundància; el pacient ha de sentir que al llarg del procés de l’entrevista obté un plus d’orientació, o de comprensió, que no tenia abans de fer-lo. Ha de sentir que la seva claredat mental s’ha expandit, poc o molt.

A la pràctica professional és corrent escoltar dir als pacients que aquell punt de vista -el que li ofereix el psicòleg- no l’havia pensat anteriorment. Aquesta expressió pot adoptar formes variades que expressin la mateixa impressió: visió, perspectiva, opinió, consell, ajut, etc. Des de la nostra perspectiva de comprensió del que és l’atenció psicològica, es tracta que, a l’entrevista d’orientació psicològica, el pacient s’aclareixi respecte de la demanda de consulta. O que senti esperança del procés de resolució, quan la consulta apunti que la resolució de la demanda només es pot plantejar com un procés d’ajuda psicològica; de més envergadura, com és el cas de la psicoteràpia.

Facebook

Tweet

Guardar