Pot ser que tingui un trauma psicològic?
Si la pregunta és formulada en primera persona vol dir que és la pròpia persona qui se la fa. És la pròpia persona qui té alguna noció, alguna experiència, a la qual referir el possible trauma psicològic. Bé, però què s’entén per trauma?
Un trauma psicològic seria una impressió emocional intensa causada per algun fet o esdeveniment – negatiu – en la vida de la persona. La persona que el pateix no el pot superar o, en el millor dels casos, requerirà un temps per superar-lo. En altres paraules, el trauma és el record d’alguna experiència viscuda, interpretada negativament, com una emoció pertorbadora, per aquell qui l’ha patida. El trauma té efectes secundaris en la vida psíquica de la persona que el pateix.
El trauma suposa un excés d’estimulació, una violència, per a la capacitat de processament emocional de les experiències vitals. La capacitat de tolerància subjectiva està posada en qüestió. La persona sent un excés d’estimulació que no pot processar. Com respon la ment subjectiva a aquest excés? Amb l’intent de protecció del patiment; amb la defensa contra el sofriment. Un tipus de defensa és el refús -conscient o inconscient- de la memòria de l’experiència traumàtica.
El diagnòstic de trauma psicològic.
Com saber si tinc un trauma psicològic? El Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales (DSM-5) té un apartat específic referit als Trastorns mentals relacionats amb traumes i amb factor d’estrès. La presència de malestar subjectiu vinculat a una dolorosa experiència és conditio sine qua non per tenir el diagnòstic de trastorn per trauma.
L’experiència traumàtica es dona en l’espai i el temps de la vida personal en un moment concret. Aquesta experiència disruptiva, envaeix la consciència individual, donat que no és escollida per la persona, i la sotmet a una pertorbació. L’experiència traumàtica no és voluntària. És quelcom que es troba l’individu que la pateix en la seva interacció amb el món.
Hi ha moltes experiències al llarg de la vida que no són voluntàries; les que més. Hom se les troba en el decurs de la quotidianitat de la vida. Un petit ventall d’experiències son conscientment buscades, encara que normalment no són dissenyades per qui les cerca. Sempre hi ha un “quantum” de l’experiència que és sorprenent, malgrat haver-la buscada. La característica de l’experiència traumàtica és que la seva qualitat de sorpresa és dolorosament viscuda.
Altres experiències buscades que tenen una dimensió de sorpresa ineludible, no son doloroses, ans al contrari, ben plaents. Si fem una festa d’aniversari d’un amic, preparem la festa, tots els detalls, fins i tot les sorpreses dels regals, per exemple. Amb tot, bona part de la festa no està sota el control dels seus dissenyadors, dels qui l’han preparada: el comportament humà és incontrolable. Però el nivell sorprenent de l’event en qüestió, no suposa cap experiència intolerable per a la consciència; el trauma, sí.
Les conseqüències del trauma psicològic.
L’experiència traumàtica, amb l’excés d’estímul que representa per a la víctima, pot provocar una ressonància que es pot expressar en dos nivells de realitat. Un, es dona a la intimitat de la ment de la persona, en forma de pensaments, imatges, sensacions, sentiments, emocions, somnis. Tots ells estan vinculats a la memòria conscient. L’altre es mostra a nivell de comportament relacional amb els altres: en forma d’inhibició, o, al contrari, de desinhibició, de control, de solitud, de por. En alguna mesura, aquest nivell conductual pot ser inconscient.
Si pensem en l’aspecte de violència que el trauma suposa hem de veure versemblant que la persona tracti de defensar-se. La violència és inacceptable per a la psique humana, no és inofensiva, al contrari, ofèn. I l’ofensa demana protecció, en forma de defensa. Com es defensa la ment humana respecte de la violència traumàtica? Ens sembla que, pel cap baix, amb l’evitació, la repressió, l’alerta.
L’evitació.
El trauma psicològic representa una sort de cos estrany que l’individu ha de suportar en la seva interioritat, almenys, mentre sigui concebut com a tal. En tant que cos estrany infringeix un patiment que la ment humana no vol i que, en conseqüència, tracta de foragitar. De quina manera es pot evitar una experiència traumàtica? Òbviament, l’experiència ocorreguda ja no es pot evitar, el que sí que es pot evitar és el record de la mateixa. Com? Amb l’intent de retirar l’atenció, de manera voluntària. Com qui refusa de posar-se en contacte amb quina realitat li suposi una resposta poruga.
Un exemple d’aquesta reacció pot ser la d’aquella persona que havent patit una pèrdua d’un ésser estimat en una situació concreta, l’evita. Així, ens ve a la memòria el cas d’un noi que perd la seva parella estant parlant amb ella per videotrucada mentre conduïa. La negativa fòbica a fer cap més videotrucada és l’evitació de la situació que li provoca la reedició del dolor de la pèrdua.
La repressió.
Pot succeir que el dolor sigui tan gran pel que pugui ser tolerat per la ment, que la consciència l’aparti de si, a manera de reacció anestèsica. És a dir, que la consciència faci que la memòria del trauma passi a ser inconscient. Quan això ocorre, estem davant del fenomen mental de la repressió: és una forma de negació que provoca la inexistència de la causa del dolor.
La repressió és una reacció defensiva molt massiva que protegeix del dolor, eventualment, però que no allibera dels efectes patògens que el trauma provoca. Pot succeir que la repressió sigui eficaç -per protegir del dolor psíquic- durant un cert període de temps però no definitivament. Una experiència posterior, millor, la interpretació subjectiva d’una experiència vital posterior pot desvetllar el record del trauma.
Un exemple d’aquesta situació és la que pateix una noia que en una situació de festa coneix un noi. En un moment de distracció, sense participació conscient per part d’ella, el noi la droga amb la beguda. Sota els efectes de la substància tòxica el porta a casa seva i, a l’endemà, en despertar-se amb ell no sap què hi fa. La noia suprimeix el record de la situació durant un temps fins que contempla una pel·lícula que relata el mateix fet que ella ha viscut. La contemplació del film fa de pont amb el record reprimit i li permet accedir-hi.
L’alerta.
El trauma ha inoculat un mal en l’estat mental de qui l’ha patit per la seva condició violenta. La reacció defensiva per tal de protegir-se de la reaparició del trauma és l’estat d’alerta, que seria com una sort de vigilància contra l’enemic. A la clínica solem trobar-nos amb estats d’hipervigilància en pacients que han estat sotmesos a experiències doloroses com ho són les experiències traumàtiques. La reacció d’alerta, doncs, tracta de ser una protecció contra una possible reedició de l’amenaça viscuda de manera que el subjecte no romangui desemparat.
Qualsevol experiència de robatori amb certa violència, per exemple, pot servir per entendre la necessitat de l’actitud en alerta. Com quan a una persona li prenen la borsa sota amenaça en una situació concreta i, pren més precaucions, en circumstàncies similars. O quan una persona jove sent que ha estat víctima d’un tracte abusiu sexual per part d’una altra en una situació informal. I pren moltes precaucions en el següent escenari de flirteig en què es troba amb una nova possible situació amenaçadora, dominada per la desconfiança.
Consciència i inconsciència.
La ment humana utilitza el recurs de la consciència en funció del que necessita en cada situació específica. Què entenem per consciència? És una sort de coneixement que l’individu té tant de sí mateix com del seu entorn. La consciència informa de l’estat mental intern: dels pensaments, sentiments, emocions, sensacions, fantasies. I, a la vegada, del que percep provenint de l’exterior de la ment: percepcions sobre la realitat externa.
I què s’entén per inconsciència? El cúmul d’informació que roman disponible a la ment humana, però que no passa per la consciència. Podríem dir que aquesta informació és disponible perquè està emmagatzemada en la memòria. Els neurocientífics consideren que existeix una memòria que és explícita, declarativa, vinculada al sistema de la consciència. Però que n’hi ha una altra, implícita, no declarativa, que està vinculada al sistema inconscient.
La consciència no és necessària per a moltes condicions de la vida humana. Per què? Perquè una bona proporció de l’activitat humana es fa, podríem dir, en pilot automàtic. Així, l’inconscient permet el normal desenvolupament de la vida humana, sense requerir la intervenció de la consciència. Tanmateix, a l’inconscient també van a parar continguts -per dir-ho així- que el sistema conscient no pot utilitzar per raons emocionals. Ens referim al denominat inconscient implícit, al qual, la consciència no hi té accés. Però hi poden tenir accés els altres, perquè l’inconscient implícit no és declaratiu, però es mostra, per exemple en la conducta.
Les experiències traumàtiques reprimides estan vinculades al sistema inconscient implícit. En conseqüència, necessiten d’algun vincle que les faci poder tornar al sistema conscient. Aquest vincle pot ser qualsevol experiència que connecti amb el trauma psicològic i que el tragui a la llum. O, per exemple, l’experiència psicoterapèutica que faciliti que el pacient pugui fer connexió amb allò separat de la seva consciència.
L’accés al trauma.
La presència del trauma en la vida psíquica comporta un deteriorament de la fluïdesa de la vida subjectiva en els seus diversos escenaris. Es pot veure condicionada la vida personal, afectiva, de relacions, laboral, acadèmica. Cal tenir accés mental al trauma, primer, per poder estar en condicions de superar-lo, després.
L’accés al trauma pot ser per la via directa, és a dir, per la via de la rememoració de l’event traumàtic. Tant si això suposa poc o molt dolor per a qui té l’accés. Si la persona no necessita reprimir el record del viscut i, per tant, el pot recuperar a voluntat, estem davant de l’accés directe. Si, per contra, la persona ha reprimit l’esdeveniment traumàtic i no té record del mateix, l’accés no pot ser per la via directa. L’accés ha de ser per la via indirecta: és a dir, pel que es mostri en el seu comportament. Entenent el seu comportament en sentit ampli, atenent al seu comportament no verbal així com als actes inconscients. Quins son els actes inconscients? Per exemple, els actes fallits i, de manera especial, els somnis.
Els somnis representen la possibilitat d’accedir a continguts que la ment no pot tolerar però que no pot negar de manera definitiva. Els somnis poden significar una manera de voler controlar, o de modular, el malestar que suposa el trauma. La comprensió de la significació psíquica dels somnis pot ajudar a establir el pont -que es va llevar- amb la consciència del trauma. Tasca, però, molt delicada si es comprèn el motiu pel qual es va treure el pont a la consciència: pel dolor.
L’atenció psicològica.
Les condicions òptimes per accedir a la rememoració del trauma psicològic son les de la consulta amb un especialista en salut mental. Sovint passa que les persones traumatitzades psicològicament, mantenen en el secret la referència al trauma. La possibilitat de l’atenció psicològica pot alleugerir el sofriment d’haver de sostenir internament una desconfiança que es pot cronificar i condicionar la vida personal.
Deixa un comentari
