Per què no me’n recordo?
Summary
Per què no me'n recordo? Podem prendre consciència de l'oblit perquè una altra persona que sí que recorda el nostre assumpte oblidat ens ho faci percebre, evocant-lo, per exemple. Oblidem perquè primer hem emmagatzemat una informació que l'hem pogut codificar i recuperar posteriorment. El funcionament de la memòria té complexitat; hi ha diversos tipus de memòria humana: memòria explicita, memòria implícita, memòria episòdica, memòria semàntica, memòria procedimental. Si l'oblit és per causa orgànica es pot pensar en una intervenció de rehabilitació cognitiva. Quan l'oblit no és per causa orgànica, s'entén que és emocional. Podem oblidar el que ens fa patir, d'alguna manera. L'atenció psicoterapèutica pot contribuir a la recuperació del record perdut.
De vegades ens passa que no tenim record d’alguna situació viscuda en el passat, remot o recent. Caiem en el compte per mitjà, per exemple, de comentaris d’algú que sí que manté el record d’aqueixa situació. Llavors és quan ens preguntem, per què no me’n recordo?
El procés de recordar.
Perquè puguem recordar, primer, hem hagut d’adquirir coneixement d’allò que tractem d’evocar. Hem hagut de registrar quina informació sigui i codificar-la. Òbviament això ens és possible gràcies a la nostra ment. El procés de recordar, doncs, forma part de les nostres capacitats cognitives. No cal dir que, els éssers humans, no som pas els únics éssers vivents que tenim memòria. Molts éssers vius també en tenen, encara que, no de la qualitat de la memòria humana.
La codificació de la informació ens permetrà, precisament, emmagatzemar-la. Procés indispensable, l’emmagatzemament, per poder recuperar la informació adquirida i guardada. D’acord amb les possibilitats de la nostra subjectivitat podrem codificar la informació registrada per la via tant de la percepció com de la interpretació. Per la percepció que ens atorguen els nostres sentits (vista, oïda, olfacte, gust, tacte) i per la interpretació subjectiva que atribuirem a quina situació sigui. O sia, la significació emocional amb que viurem aquella situació concreta.
Aquestes vivències, experiències, situacions de la vida real, percebudes pels nostres sentits i interpretades emocionalment podran ser emmagatzemades en la nostra memòria. Guardades en la nostra memòria, en condicions normals, podran ser evocades en un moment posterior.
La memòria.
La memòria, pròpiament, és el procés d’emmagatzematge de la informació. Gràcies a que la informació s’emmagatzema pot ser recuperada. Si no tinguéssim memòria, si no poguéssim guardar la informació, no es podria recuperar posteriorment. És més, si no tinguéssim memòria, no podríem reconèixer-nos ni a nosaltres mateixos; no seria possible la identificació personal. La memòria ens permet recuperar la informació, no només sobre allò que vivim, sinó sobre allò que ens configura a nosaltres mateixos. Fent-ho, ens reconeixem a nosaltres mateixos com els mateixos éssers d’ahir i d’avui.
Els experts consideren que la memòria està caracteritzada per tres processos diferenciats: memòria immediata, memòria a curt termini i memòria a llarg termini. Hom considera que aquelles informacions relatives al moment present que comprometen els processos de percepció, atenció i consciència es guarden en la memòria immediata. La informació referida a moments recents es guarden a la memòria a curt termini. Per contra, la informació relativa a moments passats es guarden a la memòria a llarg termini. La memòria a llarg termini guarda molta informació, moltes dades, així com molt allunyada del moment actual, fins i tot, de molts anys.
La memòria a llarg termini per la seva complexitat, per la densitat de les informacions que pot acumular, és considerada des de diversos vèrtex. En formen part les memòries episòdica, semàntica, procedimental, emocional, explícita o declarativa i implícita o no declarativa.
La memòria explícita.
La memòria explícita fa referència a aquella informació basada en objectes i fets. Sempre compromet la consciència així com la voluntarietat. Per recuperar la informació que acumula la memòria explícita cal voluntat i consciència. Per això també se li diu declarativa. La memòria explícita remet a allò que un subjecte declara en la seva evocació.
La memòria episòdica.
Per memòria episòdica s’entén el sistema mnèsic que codifica, emmagatzema i recupera dades que s’han produït en l’espai i el temps, en el passat. A nivell cerebral la memòria episòdica suposa el funcionament alhora del còrtex prefrontal, les estructures del lòbul mig temporal, de l’hipocamp i de l’amígdala (Eichenbaum, 2017).
La memòria episòdica facilita la creació de prediccions a partir de les informacions de que disposa d’experiències úniques, viscudes en l’espai i el temps. La creació de noves inferències que orientin la conducta adaptativa en el present o en el futur immediat a partir de les dades enregistrades.
Dins la memòria episòdica on percep la memòria de contingut, referida al succés d’un esdeveniment, i la memòria de font, referida al context de l’esdeveniment. Aquesta memòria de font implica el maneig de la informació espacial, temporal, emocional i perceptiu.
La memòria semàntica.
La memòria semàntica conté els coneixements sobre el món; inclou els conceptes, el vocabulari i les regles i fórmules per al seu ús correcte. Conté el sistema semàntic sensorial, que processa la informació d’origen perceptiu, i el sistema semàntic funcional, que processa la informació referida als objectes.
La memòria procedimental.
La memòria procedimental acumula el coneixement dels procediments referits a habilitats, destreses i pràctiques que la persona ha adquirit al llarg dels anys. Aquesta memòria facilita l’aprenentatge mecànic de quines habilitats sigui de manera que l’evocació de les mateixes no requereix del concurs de la voluntat conscient.
La memòria implícita.
La memòria implícita té caràcter automàtic o reflex i tant la seva formació com llur evocació no depenen de la consciència o dels processos cognitius. Des de la perspectiva de la psicoanàlisi relacional s’ha conceptualitzat allò implícit com allò no verbal i no conscient. Així, la memòria implícita incorpora el funcionament de la memòria procedimental afegint-hi, però, continguts emocionals. Hom considera que en tota interacció humana hi ha una dinàmica implícita que és inconscient i que està basada en els afectes. Aquesta dimensió implícita permet la lectura corporal de l’altre i llegir els seus estats emocionals i intencionals.
La memòria implícita emmagatzema tendències del processament implícit de la informació emocional basada en experiències reiterades en interaccions implícites amb els altres emocionalment significatius. Per tant tendeix al processament implícit de la informació emocional actual en funció de les experiències afectives i relacionals repetides prèviament. La memòria implícita detecta certs patrons relacionals implícits predicibles d’acord amb la història emocional categoritzant-los com a segurs o insegurs en el nivell implícit.
Tanmateix el coneixement relacional implícit també roman obert a noves interaccions d’altre signe emocional, mercè a la plasticitat cerebral. Aquest fet d’obertura a altres possibilitats, si es dona en forma reiterada, pot descomprimir, diversificar i enriquir la dinàmica relacional primerenca. I ampliar la memòria implícita.
Neurofisiologia de la memòria.
La memòria ens és possible gràcies a que tenim un òrgan específic que és el cervell. Sense cervell, sense el seu funcionalisme, no seria possible la memòria humana i tantes altres funcions. Les estructures cerebrals que estan relacionades amb la memòria son l’hipocamp, el tàlam, l’amígdala del lòbul temporal, els cossos mamil·lars i el cerebel. Els neurotransmissors que tenen un paper més rellevant son l’acetilcolina, la dopamina i la serotonina.
L’hipocamp, que està molt relacionat amb l’aprenentatge, i en l’adquisició, doncs, de nova informació, està relacionat també, amb la memòria explícita. És l’estructura cerebral responsable de la transferència de la informació de la memòria a curt termini vers la memòria a llarg termini. Tanmateix, la memòria implícita segueix una altra via d’emmagatzematge, més específica, que és la via AMPc-PKA-MAPK-CREB (nucleòtids, enzims, proteïnes responsables en la transmissió gènica).
Per què no me’n recordo?
Quan ens plantegem la pregunta per què no me’n recordo entra en joc una certa consciència, una acció cognitiva voluntària. Si considerem que l’oblit de quina informació sigui és per causa de deteriorament orgànic, si és possible, caldria implementar una rehabilitació cognitiva. Aquesta seria una tasca d’un perfil de psicòleg concret: el neuropsicòleg. Però quan no es presumeix cap deteriorament orgànic i es creuen conservades les capacitats cognitives, hom considera que l’oblit pot ser per causa emocional.
Què pot moure’s en la ment de la persona que ha oblidat un record que tenia? Per què el tenia i ara no el té? Des de la psicoanàlisi hom creu en els moviments psíquics emocionalment inconscients com a determinants dels canvis en els estats mentals. Hom construeix la interpretació que la ment humana busca conservar el benestar mental i reduir el que és motiu de patiment. Una explicació plausible, doncs, seria que l’oblit -per causa emocional- és una forma de preservar-nos de la frustració. La versió popular d’aquesta interpretació és la que condensa la màxima: lluny dels ulls, lluny del cor. O una altra versió: del que els ulls no veuen, el cor no se’n dol.
Elvis Presley té una cançó el títol de la qual “I Forgot To Remember To Forget” expressa aquesta intencionalitat de l’oblit com protector del patiment.
Psicoteràpia per recuperar el record?
La psicoteràpia, com a relació d’ajuda psicològica que és, en treballar les emocions que generen patiment mental pot col·laborar en la recuperació dels records. El procés psicoterapèutic pot ampliar la comprensió que el pacient té de si mateix en treballar, una i altra sessions, els conflictes. Aquesta ampliació de la perspectiva que el pacient té de si mateix pot provocar l’evocació del record perdut. Quan es produeix la comprensió psicològica dels determinants de l’oblit aquest pot esvair-se i, en conseqüència, advenir el record.
Si el record ha desaparegut de la ment per preservar la persona del patiment que li provocava, cal que l’estat mental canviï. Cal que la realitat que sosté l’oblit pugui ser vista amb uns altres ulls. Aquesta nova mirada ha d’estar configurada per una nova manera de sentir i, per tant, de sentir el dolor. Si no haig de témer res, no cal que me’n defensi. S’estaria produint un canvi en la dimensió implícita de la ment i, per tant, una flexibilització de la memòria implícita.
Deixa un comentari
