Entendre els somnis és una ajuda. El somni és una experiència humana peculiar, en el sentit que és oposada a la que es considera la veritable experiència del jo, la de la vigília o consciència. La vida humana oscil·la entre aquestes dues polaritats: la vigília i el son. La vigília consumeix, aproximadament, dues terceres parts de la vida, i el somni, una.

Característiques del son humà.

Què caracteritza el son humà? El primer que cal dir és que el son té diferents fases:

La primera, fase I, d’entreson o adormiment. Aquesta fase s’enceta quan entra la son. Dura pocs minuts, l’activitat fisiològica decau, així com el metabolisme i les constants vitals. L’electroencefalograma detecta ones alfa i theta. Les ones alfa
apareixen a la vigília, quan s’està relaxat. En estat d’alerta hi ha predomini d’ones beta. 

La segona, fase II, de son lleuger. Dura entre 10 i 20 minuts. La relaxació es fa progressiva i s’incrementa l’alentiment de les funcions corporals. A l’electroencefalograma apareixen ones theta, més lentes, fusos del son i complexos k. Els fusos del son són conjunts d’ones de 12-14 Hz, mentre els complexos k són processos abruptes que afavoreixen que la persona no es desperti.

La tercera, fase III de transició. Dura entre 15 i 30 minuts. És l’etapa inicial del son profund. L’electroencefalograma detecta ones delta. Els músculs del cos apareixen ja completament relaxats, immòbils.

La quarta, fase IV, de son profund. Pot durar, també, entre 15 i 30 minuts. Les constants vitals ja apareixen molt més baixes que a la vigília. És la fase en què el cos es recupera més. És difícil despertar en aquesta fase. A l’electroencefalograma segueixen apareixent ones delta. No apareixen somnis.

La darrera, fase V, de son REM (Rapid Eyes Movement). Se sol iniciar al cap de 90 minuts d’haver-se iniciat el son. En aquesta fase es produeixen els somnis. El cervell està molt actiu, pràcticament com en l’estat de vigília; apareixen ones beta (com en la vigília) i ones theta, a l’electroencefalograma. El cervell bloqueja les neurones motores de forma que el cos roman ben immòbil.

Aquestes cinc fases del son es poden repetir entre 4 i 6 vegades en cada cicle del son.

El dormir d’uns i altres individus.

El dormir és diferent d’uns subjectes als altres, d’unes edats a altres; mentre els més joves necessiten dormir més temps, la gent gran solen dormir menys temps. Els nadons necessiten dormir moltes hores. Un nounat pot arribar a dormir 20 hores diàries. Pels volts de l’any d’edat, els nens poden necessitar dormir entre 12 i 14 hores diàries. Es considera que un adolescent pot necessitar dormir al voltant de les 9 hores al dia. Mentre pels adults seria suficient dormir prop de les 8 hores al dia, les persones grans poden dormir prop de les 6 hores diàries.

El son és altament sensible i està estretament vinculat amb l’activitat vigil, amb les emocions que habiten a la intimitat de la ment. En aquest sentit, els somnis poden ser una eina indispensable per a la comprensió de la realitat psíquica d’una persona.

La interpretació dels somnis.

Saber interpretar els somnis és una valuosa font d’informació del somiador.

Els somnis com revelacions

Durant l’antiguitat, i en diferents civilitzacions, es considerava que els déus tenien un contacte especial amb els humans, precisament, a través del somni. Hi ha diferents exemples històrics de personatges cèlebres que reben en somnis missatges divins que marquen el seu comportament. El príncep mesopotàmic Gudea de Lagash rep l’ordre de construir un temple. Asurbanipal, monarca assiri, es decideix a combatre als seus enemics després que la deessa Ishtar li aconsella fer-ho en el seu somni. Gilgamesh, sobirà de la ciutat mesopotàmica d’Uruk, entestat a adquirir la immortalitat que tenen els déus, rep en somni la ubicació de la planta de la immortalitat. L’emperador Constantí rep en somnis la indicació de gravar el signe de la creu en els seus estendards el que li permet derrotar al seu rival Magenci i fer-se amb el tron de l’imperi romà, aixafant al seu rival en la cèlebre batalla de Pont Milvio.

En el nostre occident cristià són cèlebres, també, diferents somnis de personatges bíblics. Entre ells, Josep, Elies, Jacob, Nabucodonosor, Mardoqueu, etc. Destaca el somni de Josep, espòs de Maria, qui rep en somnis la revelació de l’àngel sobre la seva paternitat de la verge Maria.

La interpretació dels somnis a l’antiguitat.

A la bíblia apareixen també interpretacions de somnis. És cèlebre el passatge bíblic de Gènesi 41 sobre el somni de l’Faraó egipci que busca “interpretació” i que l’aconsegueix en la persona de l’esclau hebreu empresonat Josep que, després exercir-la, aconsegueix un alt rang en la cort faraònica. Nabucodonosor fa el mateix amb el profeta Daniel. Mardoqueu, servidor de Nabucodonosor, rep en somnis la possibilitat d’interpretar el complot contra el rei babilònic.

Tot i que no només en la Bíblia. De fet, Hipòcrates de Cos, al segle V aC, pare de la medicina, escriu, en el capítol 72 del seu tractat “Malalties II” la definició de “preocupació” com un estat en què el pacient veu visions i té malsons i pot, en alguns casos, veure els seus morts. Amb posterioritat, el romà Galè de Pèrgam, al segle II dC, escriurà la seva interpretació dels somnis, anomenada “De dignotione ex somniis”. En el món grec, Artemidor d’Efes, també, al segle II dC, escriurà el seu tractat “La interpretació dels somnis” (Oneirokritikon). Al món musulmà, Ahmad ibn Sirin, al segle VII, escriu, també, un tractat sobre la interpretació dels somnis, que va ser traduït, al segle XII, sota el títol de “Oniromancia”, en el món cristià, per Leo Tuscus.

La comprensió dels somnis.

Sigmund Freud considerava que els somnis funcionen com realització de desitjos, en la seva obra “La interpretació dels somnis”, de 1900. I abans que ell, Wilhelm Griesinger, 1817-1868, ja ho havia suggerit dient que la satisfacció de desitjos era pròpia tant de les pertorbacions mentals com dels somnis. Encara que ja Plató, en la seva obra “República”, afirma que els desitjos inexpressats en l’estat de vigília es manifesten en forma onírica.

La mateixa saviesa popular ho expressa en els seus refranys i sentències. Vegem-ho: “¿amb què somia una gallina? Amb grans de blat “. O l’expeditiva sentència “ni ho somiïs!”, O “no m’atreveixo a … ni en somnis”. En semblant direcció està l’expressió “consultar-ho amb el coixí” que sol utilitzar-se en el context d’haver de prendre una decisió; la consulta amb el coixí dóna cabuda, precisament, a poder tenir somnis reveladors respecte de la conveniència de la presa de decisions. Per això és una ajuda entendre els somnis.

La interpretació dels somnis a la psicoanàlisi actual.

Els psicoanalistes tendim a pensar que l’activitat psíquica que reflecteixen els somnis no està sota el control de la consciència, de l’anomenada censura psíquica. Així, els somnis són el terreny abonat per a l’acció de la fantasia, sense traves. Aquesta activitat de la fantasia sense barreres permet accedir a allò que la persona del somiador està pensant o sentint; respecte del que són les seves preocupacions en el seu estat conscient, que sí que funciona amb controls, amb censura.

En conseqüència, avui dia, els psicoanalistes, a diferència d’altres quefers interpretadors, creiem que el material oníric dels somnis pot revelar informació molt rica per a la comprensió del que li passa per dins al pacient, per sota del que li permet , de vegades, la seva consciència. Però, no es concep la interpretació més que en relació amb la particularitat de cada cas i en estreta aliança amb el context de cada somiador.

La consulta a l’especialista pot ajudar a desxifrar el significat dels somnis, no ja com una revelació que dicti el que cal fer, com s’ha fet en diferents fases de l’evolució històrica de la humanitat, sinó com una possibilitat d’ampliació de la comprensió de la pròpia existència. Entenent que els somnis expressen el món emocional del somiador, de manera simbòlica. Entendre els somnis és una ajuda.

Facebook

Tweet

Guardar