Aquesta és una pregunta, ¿em separo o no ?, que es fan moltes persones que estan en una relació de parella.

Les relacions sentimentals s’organitzen en l’intercanvi de les personalitats de dues persones que se senten vinculades l’un amb l’altre. La separació pressuposa el vincle amorós. Primer, s’ha de donar el vincle perquè pugui representar-se l’opció de la separació de la vinculació. Una altra cosa és que la separació es pugui materialitzar, com ?, quan ?, on ?, per què ?, per a què?

Les possibilitats de l’aparició de la idea de la separació en la ment de qui la concep són moltes. Segons la relació sentimental que se sostingui la casuística que es generi tindrà unes o altres manifestacions, processos de deliberació i de decisió. L’edat dels participants de la unió, el gènere, el temps de la relació sentimental, els compromisos, així com les vicissituds de la seva història. Tot això condicionarà el procés de decisió.

La idea de separar-se

La idea de la separació de la parella, com a possibilitat, ve a la ment només secundàriament a la sensació de frustració que s’experimenti; la decepció de l’altre, el cansament o la rutina, la distància emocional, la manca de complicitat o d’intimitat, les dificultats de complementarietat sexual, etc.

La separació de la parella és motiu de patiment, habitualment. No sol ser una decisió, la de separar-se, fàcil de prendre. I la raó sol estar, precisament, en l’experiència de vincle. El vincle amb l’altre promou un llaç que uneix a tots dos. I el que està unit no és fàcil de separar més que aplicant una força; la força de la decisió, que compromet tant aspectes emocionals, els que més, com racionals.

Quan em separo?

En les relacions d’anys, si s’aconsegueix trobar aquesta força dins d’un mateix, la persona se separa; pagant el preu de el dolor pel fracàs que, en alguns casos, és preferible al preu del dolor de mantenir la relació. En el millor dels casos, la persona se separa i arriba a una situació vital de major benestar que el que tenia. Per a altres persones la decisió resulta insuportable per raons emocionals, socials, econòmiques o altres; i es manté la relació infiltrada pels pensaments reiterats de separació; em separo o no ?. Quan apareixen, una i altra vegada, la persona es continua decantant per la mateixa determinació, la de no deixar la relació. Aquest esquema de relació es produeix tant en relacions de molt temps, com en les relacions de menor temps i menors compromisos.

La idea de la separació en un dels membres de la parella pot denotar que la relació de parella no és òptima. Els dubtes respecte de la decisió de separar-se de vegades es resolen des de fora, és a dir, per part de la parella. El que un no és capaç de decidir, ho decideix l’altre. Algunes persones esperen, conscientment o inconscient, al fet que sigui l’altre qui decideixi per un.

La separació sentimental és motiu freqüent de consulta psicològica, tant durant el procés de presa de decisió, com en el procés d’adaptació a la nova situació posterior.

Facebook

Tweet

Guardar