Sentir ansietat és una cosa que forma part de la humana existència, però no tot sentiment d’ansietat remet a un trastorn d’ansietat. Tinc un trastorn d’ansietat?

Què és l’ansietat?

L’ansietat pot ser una resposta emocional complexa a situacions de tensió i d’estrès. Així, pot ser una resposta adaptativa a una situació percebuda com amenaçant. Davant d’una circumstància estressant la persona pot presentar una reacció d’alarma, en forma d’ansietat. En què pot consistir aquesta reacció? D’una banda, la persona pot identificar en la seva ment una certa tensió, nerviosisme, por, angoixa; per altra banda, pot identificar en el seu cos una reacció somàtica com sudoració, augment del batec cardíac, vermellor facial, tics, debilitat, mareig, opressió al pit, mal estomacal, urgència urinària, tremolors, parestèsies, etc..

En realitat, l’ansietat, dispara en l’organisme psicofísic una reacció que és pròpia de la hipervigilància davant d’una situació d’amenaça, percebuda així, per la persona que la pateix; tot i que externament a ella no hi hagi una amenaça objectiva que la justifiqui. El cos de la persona que se sent amenaçada per aquestes condicions estressants, les que siguin, secreta cortisol, l’hormona de l’estrès; el cortisol augmenta la taxa de glucosa en sang, millora l’ús de glucosa en el cervell i incrementa la disponibilitat de substàncies que reparen els teixits. Aquest fet biològic es pot entendre com una manera que l’organisme ofereix per preparar-se a enfrontar o a protegir-se de la situació estressant.

Què és un trastorn d’ansietat?

Les reaccions d’ansietat són concurrents amb múltiples trastorns mentals i fins i tot amb malalties somàtiques. Així, l’ansietat, entesa com a símptoma psicopatològic, i no només com una reacció adaptativa puntual, es pot trobar en diversos trastorns. Sovint, els metges de l’atenció primària de salut identifiquen símptomes d’ansietat en una varietat de pacients que els consulten que presenten malalties orgàniques.

L’ansietat, com a símptoma, pot estar present en trastorns mentals menors i en trastorns mentals severs, així com en quadres psicopatològics aguts o crònics. La perícia del clínic haurà de saber diferenciar si la simptomatologia del cas obeeix a un trastorn d’ansietat, en les seves múltiples formes, o si és un símptoma dins d’un altre trastorn mental. Al clínic se li imposa fer el diagnòstic diferencial amb els diferents quadres psiquiàtrics: quadres psicòtics, com l’esquizofrènia; quadres afectius, com la depressió major; els trastorns adaptatius que cursen amb ansietat; les alteracions de personalitat que presenten ansietat (paranoide, evitació, límit, histriònic o altres); els quadres mentals orgànics; la síndrome de la Tourette; els trastorns mentals induïts per tòxics i, en particular, les reaccions d’abstinència. Aquest procés s’ha de fer per esbrinar si tenim un trastorn d’ansietat.

La OMS (Organització Mundial de la Salut) considera que més de 260.000 milions de persones al món presenta un trastorn d’ansietat.

Quan podem pensar que estem davant d’un trastorn d’ansietat?

Quan els símptomes d’ansietat, tant en el vessant emocional com somàtic, es mostren de manera persistent, sense que es pugui entendre que són reactius a situacions ansiògenes puntuals, podem pensar que tenim trastorn d’ansietat.

Els trastorns d’ansietat es caracteritzen pel temor persistent a una situació, determinada o indeterminada. Aquesta por és registrada per la consciència de la persona que la pateix, que pot ser reconeguda com exagerada i irracional, i provoca intents d’evitació d’aquesta situació ansiògena.

La ICD-11 (International Classification of Diseases 11th, en castellà, Clasificación Internacional de Enfermedades (CIE)), que ja va per la 11a edició, des 2018, concretament en el seu capítol 6, es refereix als trastorns d’ansietat, així:

Els trastorns d’ansietat i relacionats amb la por es caracteritzen per por i ansietat excessives i problemes de comportament relacionats, amb símptomes que són prou greus com per provocar un malestar o deteriorament significatius en el funcionament personal, familiar, social, educatiu o altres àrees importants. La por i l’ansietat són fenòmens estretament relacionats; la por representa una reacció a l’amenaça imminent percebuda en el present, mentre que l’ansietat està més orientada cap al futur, referint-se a l’amenaça anticipada percebuda.

Més o menys, amb altres paraules, s’afirma el mateix en el el DSM-5 (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, en castellà, Manual Diagnóstico y Estadístico de los trastornos mentales, de 2013, de la Associació Americana de Psiquiatria, que va per la 5a. actualització).

Hi ha classes de trastorns d’ansietat?

La por característica del trastorn d’ansietat determinarà el subtipus de trastorn que es manifesta. Quan la persona reconeix l’estímul concret que desperta la seva por, és a dir, quan es tracta d’una situació determinada, cal pensar en fòbies. Si no reconeix el que causa l’angoixa, cal pensar en un trastorn d’ansietat generalitzat o bé, en un atac de pànic. També es consideren trastorns d’ansietat el trastorn obsessiu compulsiu i el trastorn per estrès postraumàtic. A més es considera un trastorn d’ansietat inespecífic aquell que no encaixa en les categories principals.

Tractament dels trastorns d’ansietat.

Hi ha diversos tipus de tractament dels trastorns d’ansietat. En el nostre Sistema Nacional de Salut ha una Guia de Práctica Clínica para el Manejo de Pacientes con Trastornos de Ansiedad en Atención Primaria, publicat pel Ministerio de Sanidad y Consumo, l’actualització està pendent de publicació. La Guia constata com el tractament dels trastorns d’ansietat es pot realitzar des de la perspectiva psicològica o des de la terapèutica psicofarmacològica. En alguns casos, especialment en la sanitat pública, alguns pacients realitzen una teràpia combinada a base de psicoteràpia i de medicació.

L’accés a la terapèutica psicofarmacològica és relativament accessible per a la majoria de pacients. Només cal anar a el metge de capçalera, a l’especialista en Medicina Familiar i Comunitària, per poder disposar d’una medicació que condueixi a pal·liar els efectes desagradables del trastorn d’ansietat. En molts casos, depenent de la intensitat dels símptomes, és un bon recurs. No obstant això, l’experiència clínica informa que molts pacients es resisteixen a la medicalització i prefereixen la terapèutica psicològica. Per a ells la terapèutica psicològica podria ser la indicació preferent.

Teràpia psicofarmacològica per als trastorns d’ansietat.

La teràpia psicofarmacològica dels trastorns d’ansietat, en les seves diverses manifestacions, és un abordatge que es centra en el control dels símptomes en vistes a la seva reducció, com a mínim, o a la seva desaparició, en el millor dels casos. Està clar que aquest tipus d’abordatge només pot dur-se a terme per part dels professionals de la sanitat, metges; en un elevat percentatge, els metges especialistes en medicina familiar i comunitària, en estar situats a la porta d’entrada de el sistema de salut pública, són una bona part dels que prescriuen aquests tractaments psicofarmacològics. Els metges especialistes en Psiquiatria són els que tenen la formació especialitzada per realitzar la indicació i la supervisió del tractament psicofarmacològic en òptimes condicions.

Teràpia psicològica dels trastorns d’ansietat.

Hi ha diverses modalitats de tractament psicològic dels trastorns d’ansietat. En realitat, en funció de la comprensió que es té de la psicologia humana, de la ment humana, s’aborda el seu trastorn mental des d’una o altra tècnica de tractament. Les escoles de tractament imperants són: la psicoanalítica, en les seves múltiples variants (psicoteràpia breu, mentalització, psicoteràpia psicoanalítica, etc ..); la que deriva de la psicologia humanista en els seus diferents desenvolupaments; la que prové de l’escola sistèmica amb els seus diferents enfocaments; els tractaments d’estirp conductual, que són les teràpies anomenades de primera generació; les teràpies cognitiu-conductuals, de segona generació; les teràpies cognitiu conductuals de tercera generació (teràpia d’acceptació i compromís, teràpia cognitiva basada en mindfulness, teràpies contextuals, etc ..).

La teràpia psicoanalítica té una solvència acreditada per anys i anys de sosteniment en el temps, pràcticament des de principis de segle passat fins a l’actualitat, amb les adaptacions que els canvis culturals han anat requerint; així com pel progrés de la comprensió de la ment i del comportament humans que la investigació científica ha anat ampliant.

La perspectiva psicoanalítica, en realitat, integra en el seu quefer els diferents vèrtexs que remarquen altres terapèutiques. Així, l’abordatge de la teràpia analítica apunta tant al malestar del símptoma ansiós com al seu significat, és a dir, a l’elucidació del que són els seus detonants, els seus contextos d’aparició i de manteniment. La comprensió de la funció que els símptomes d’ansietat representen en la vida de la persona que els pateix ha de conduir al seu enfrontament i, en el millor dels casos, a la seva desaparició. Des de la visió psicoanalítica els símptomes expressen un sofriment que la persona no pot ni entendre ni enfrontar. El tractament l’ha d’ajudar a fer-se càrrec del que li passa.

Facebook

Tweet

Guardar