La projecció és un procés mental intrasubjectiu que es percep, però, com a pertanyent al món exterior. Sovint aquest mecanisme de projecció és viscut per protegir-se d’impulsos o idees pròpies del subjecte que li son inacceptables i son atribuïdes a l’exterior. Quan això passa estem davant de la projecció entesa com a mecanisme de defensa: els propis sentiments, desigs, pensaments esdevenen incòmodes o difícils d’acceptar.

La projecció com a funcionament mental.

En psicologia s’entén la projecció com l’atribució dels propis interessos, estats afectius, desigs, esperances, etc, a l’entorn. Aquest funcionament mental és la base de la comprensió de les respostes als tests psicològics, denominats projectius, com a revelacions del món intern del subjecte. En aquests tests la persona explorada reflecteix inconscientment trets de la seva personalitat segons la interpretació que dona a un estímul ambigu. Entre els quals destaquen: el test de Rorschach, els test de relacions objectals de Phillipson, el test d’apercepció temàtica de Murray, els tests gràfics, etc.

D’una manera general hom pot pensar que la percepció de la realitat està configurada d’acord amb el continent mental de qui la percep. El contingut de la percepció s’adequaria al continent, al recipient. En aquest sentit, tots veuríem la realitat en funció de les nostres categories, interessos, aprenentatges. Així, els economistes tendirien a percebre la realitat en termes econòmics, els polítics en termes polítics, els filòsofs en termes filosòfics, etcètera. Els pessimistes d’acord amb llur pessimisme; els optimistes, altrament; els apassionats, d’acord amb llur passió, els indecisos d’acord amb llur indecisió; etcètera. Quan apliquem la pròpia matriu, interna, a la realitat, externa, estem atribuint a l’exterior, quelcom que és interior: projectant els propis esquemes.

La paràbola dels homes invidents i l’elefant, d’origen indi, es pot assimilar a aquest funcionament mental de la projecció. A la paràbola sis homes cecs després que se’ls informa que ha arribat al poble un animal desconegut, l’elefant, es disposen a conèixer-lo. Com? mitjançant l’únic recurs de que disposen: llurs sentits del tacte. En tocar una part del cos del animal, la trompa, l’orella, la pota, el costat, la cua, l’ullal, cadascun dels invidents té una percepció parcial. Però projecta sobre la realitat total del animal la seva pròpia percepció parcial, fent-se una comprensió equivocada de l’elefant.

El maneig del mon intern.

La ment humana està poblada per diversos pensaments, sentiments, emocions, sensacions, percepcions dels quals tenim tant consciència com inconsciència. Hom considera que l’ésser humà processa, gràcies al seu cervell, entre 60000 i 70000 pensaments diaris. S’estima que una part molt important dels quals, propera al 95%, són pensaments automàtics o repetitius. Talment, que el 80% son pensaments negatius.

La ment humana està dissenyada de tal forma que cerca el plaer, la satisfacció, el benestar, i rebutja el dolor, el patiment, el malestar. Una manera, entre d’altres, de gestionar la interioritat mental és, precisament, la projecció entesa com a mecanisme de defensa. És a dir, la projecció no seria més que una externalització d’aquells aspectes de la pròpia interioritat que es fan difícils de dur. A parer del creador de la psicoanàlisi, Sigmund Freud, la projecció és un recurs que empra el subjecte per reduir l’ansietat i protegir l’ego. Allò intern que és insuportable es foragitaria a l’exterior, per fer-ho més suportable. D’aquí ve la importància i la necessitat de la «defensa» com una protecció per al jo, per reduir el patiment.

Seria propi del funcionament mental, doncs, la introjecció dels aspectes plaents, bons, i la projecció dels aspectes displaents, dolents. Està clar que allò dolent, foragitat de dins a fora del jo, és més digerible per al jo si és vist estant fora del jo. Certament, aquest mecanisme d’externalització dels afectes negatius seria majoritàriament inconscient, abans que conscient. En el trastorn paranoic la projecció arribaria a nivells de massiva inconsciència. En la fòbia, la projecció sobre l’objecte fobígen seria un intent de gestionar l’ansietat. Quan més inconsciència de la projecció que emprem més lluny s’està del coneixement de sí. Per contra, la consciència de l’ús de la projecció obre la possibilitat del canvi i, doncs, del creixement personal.

Exemples de projecció com a mecanisme de defensa.

Usualment atribuïm als altres emocions, sentiments, que no som capaços de veure en nosaltres mateixos. Així, per exemple, és el cas del patiment per gelosia. Una persona pot tenir gelos de la seva parella i arribar a controlar-la o a sentir que li és -o li pugui ser- infidel. Parlaríem de projecció, com a defensa de sentir que és ella mateixa qui pateix de gelosia, o encara més, qui té fantasies d’infidelitat. En aquest cas, serien les seves fantasies d’infidelitat, inconscients, les que la durien a l’activitat de control de la parella. Per exemple, per la por que fos la parella qui realitzés les fantasies d’infidelitat que li serien pròpies.

La percepció d’hostilitat cap a nosaltres, en seria un altre exemple. Sovint passa que en situacions de vulnerabilitat emocional, per diverses raons, podem tendir a sentir que els altres estan contra nosaltres. Seria la nostra vulnerabilitat que ens faria témer que els altres podrien ser agressius, quan en realitat seria la nostra indefensió la que ho provocaria. En sentir-nos fràgils podem imaginar que els que veiem forts es poden aprofitar de la nostra feblesa; i externalitzar aquesta creença emocional. Quan els altres es podrien moure d’acord amb llur configuració emocional, ben al marge de la nostra temença.

Un altre exemple és el sentiment d’enveja. Sovint hom pot tenir la impressió que els altres ens envegen per quina raó sigui, òbviament, per raons envejables. Hom no s’envejaria quelcom negatiu d’un altre. Podem tenir, àdhuc la convicció de l’enveja de l’altre. El que pot passar desapercebut és que aquesta enveja percebuda amaga la nostra pròpia enveja d’aquest mateix altre. Precisament perquè l’externalització de la pròpia enveja està dissenyada per distreure’ns de veure la nostra tot evacuant-la en l’altre. En aquest exemple hom hauria buidat tota l’enveja en l’envejós.

Conseqüències patològiques de la projecció.

La projecció com a mecanisme de defensa, és una protecció del jo davant de l’ansietat que es desvetlla internament, per les dificultats de tolerar l’intolerable. Aquest fet intern dolorós per al jo, emprant la projecció, implícitament, està provocant una distorsió de la realitat percebent el món de manera alterada, equivocada. Pel cap baix, les creences errònies sobre l’entorn, poden dur al jo a interpretacions errònies que afavoreixin relacions interpersonals conflictives.

Els prejudicis serien una conseqüència patològica possible de la projecció en atribuir als altres judicis negatius o estereotipats sense base racional. Per què? Perquè podrien actuar com una forma de protecció o d’evitació d’enfrontar sentiments i inseguretats internes. La conseqüència lògica d’aquest ús de la projecció és, també, la dificultat en les comunicacions interpersonals. Si hom atribueix als altres apreciacions que no responen a la percepció de la realitat sinó al desplaçament d’afectes interns intolerables, el conflicte està servit.

Les relacions tenses, disfuncionals, conflictives, estaran en relació directa amb el grau d’inconsciència de l’ús del mecanisme de la projecció que tinguem. A major inconsciència, major dificultat d’establir vincles saludables. Per contra, a major consciència major probabilitat de vincles saludables i de salut mental. El benestar mental estarà en relació amb la consciència de la projecció; el malestar, amb la inconsciència.

Què fer amb la projecció?.

Una de les màximes freudianes en relació amb la finalitat de la psicoanàlisi, que consta en diverses obres, encara vigent, deia «fer conscient l’inconscient». En el cas que ens ocupa, la projecció com a mecanisme de defensa, del que es tractaria és de poder-se’n fer conscient. Tant dins d’un tractament psicoanalític específic -possibilitat més realista- com fora, sense cap tractament. El mètode psicoanalític permet una comprensió de sí que és més directa, ràpida i completa que la pròpia reflexió en solitari. La presència del professional ho afavoreix. El treball del mecanisme de la projecció enfrontarà al pacient amb el contacte amb ferides emocionals que formen part del seu inconscient implícit.

En ambdós escenaris, del que es tracta és de poder reconèixer la projecció que un mateix està utilitzant en una situació concreta. Identificar quan estem projectant els nostres propis sentiments i pensaments en els altres en lloc de jutjar-los, culpar-los, serà signe de maduració personal. La consciència de la projecció afavorirà la responsabilització de la pròpia vida emocional, de les pròpies inseguretats, dels propis conflictes interns. I d’una major autocomprensió d’un mateix que, ben probablement, durà a una major estabilitat emocional i, en conseqüència, a unes relacions interpersonals més saludables.

Facebook

Tweet

Guardar