No sempre i en tot moment se sent vergonya. Però en determinades circumstàncies es pot sentir vergonya, per què? Quines circumstàncies son les que desperten la vergonya? Sense dubte les circumstàncies en què haig d’entrar en algun tipus de socialització en què puc ser vist -mirat- pels altres. Es tracta, doncs, d’una emoció social. Però per què se sent, la vergonya?

Què s’entén per vergonya?

La vergonya és una emoció que pot prendre la forma de diferents afectes que tenen el comú denominador de ser dolorosos: encongiment, humiliació, torbació. Aquests afectes acompanyen a la sensació de ser -o de poder ser- objecte de desconsideració, ridícul o rebuig. La vergonya és una emoció que posa en joc la nostra percepció de com ens veuen -o ens poden veure- els altres.

No hi ha vergonya sense exposició a la mirada dels altres. Així, una de les possibles conseqüències de la vergonya és la d’intentar defugir les situacions socials, o d’aquelles situacions socials que la desvetllen. Donat que la vergonya és una càrrega -emocional- molesta per al jo.

En la comparativa social amb els altres, ens podem sentir inadequats, inferiors, menyspreables i és aquest sentiment de fons el que pot provocar-nos la vergonya. Talment com la transgressió de les normes establertes per la nostra cultura, quines siguin i, de manera especial, pel nostre grup social. Ja que és el nostre grup social qui ens aporta el reconeixement, l’aprovació: «ets dels nostres». En aquest cas, hom pot entendre la vergonya com una sensació d’autocàstig que el propi subjecte s’autoinfringeix.

La por al rebuig i a la desaprovació dels altres és al darrera de la sensació de vergonya. Van juntes, si tinc vergonya, puc témer la desaprovació dels altres. Si temo la desaprovació dels altres, puc sentir vergonya. Certament, la vergonya és una reacció interna del propi subjecte, per tant, anterior a quina resposta dels altres pugui donar-se, per exemple, el rebuig temut.

Diferència entre por i vergonya.

La por és una reacció secundària a la sensació d’amenaça externa, real o imaginària. Les formes que pot prendre l’amenaça poden ser diverses: ser agredit, patir un dany, perdre algú, el fracàs, el desconegut, etc. També es poden tenir pors específiques, a objectes o situacions concretes: alguns animals, la mort, els espais oberts o els tancats, situacions socials, etcètera. Quan passa això, hom parla de fòbies i, concretament, de fòbies específiques: per exemple, zoofòbia, tanatofòbia, agorafòbia, claustrofòbia, fòbia social, etc.

La vergonya és una emoció social que sorgeix, específicament, en una situació de socialització. I que es caracteritza per la sensació interna de ser vist com afeblit, defectuós, ridícul, brut, fracassat, etcètera. La sensació de no estar a l’alçada de les expectatives que tenen els altres, n’és una forma de vergonya. Una altra és la que es desperta en tenir el convenciment d’haver violat quina norma social sigui.

La reacció poruga, la que desperta la por, té la funció de protegir-nos d’un perill -real o imaginari- del qual ens defensaríem. O bé fugint-ne, del perill, o bé atacant-lo. La reacció vergonyosa, per contra, està circumscrita al context social i ens obliga a connectar-nos amb la comunitat de referència, tot evitant el rebuig. La vergonya, doncs, és una emoció social que té molt present la cohesió social.

La por és bàsicament una reacció d’ansietat a una circumstància específica. La vergonya és una reacció conseqüent a la nostra autopercepció -com ens veiem a nosaltres mateixos- i a la percepció dels altres sobre nosaltres. Certament, la por específica de la fòbia social, s’entrecreua amb la reacció vergonyosa; totes dues posen el focus en la mirada dels altres sobre nosaltres. La diferència rauria en la intensitat de l’emoció de torbació i de les conseqüències invalidants per a la vida personal.

Arrels psicològiques de la vergonya.

Tota persona té un historial de vida que la configura. L’ésser humà és un ésser històric, es construeix en una successió temporal que aplega fets, vivències, experiències i, particularment, la memòria de la història viscuda. Els fets que ens ocorren durant la nostra vida, deixen petjada. I no només els fets externs, sinó la manera com els vivim, podríem dir, els fets immaterials, els fets interns.

La vergonya té, també, una història viscuda. Té uns antecedents que l’han feta emergir. Com qualsevol altra característica de la vida psicològica emocional i cognitiva. Així, les nostres interaccions amb els nostres familiars i persones més properes han contribuït a que desenvolupem la percepció de la mirada. De la mirada dels altres sobre nosaltres.

La manera com haguem estat mirats pel nostre entorn, del judici que hauran fet sobre nosaltres, la manera crítica de veure’ns, podrà desvetllar la vergonya. Si en la interacció amb els altres se’ns ha retornat confiança, valoració, aprovació, seguretat, les possibilitats de que emergeixi la vergonya, seran menors. Per contra, si el que ha predominat ha estat la crítica, la desaprovació, la malfiança, la inseguretat, ens haurem format una mirada vergonyant vers nosaltres. A major nombre d’experiències de menyspreu, més tendència a desenvolupar vergonya, perquè se’ns haurà retornat la nostra inadequació als ulls dels altres.

La personalitat que cadascú es va formant al llarg de la pròpia història, especialment, de la història primerenca, infantil, va configurant una manera de sentir. I de sentir el món que ens envolta, i dels esdeveniments emocionals que s’hi donen. Tot els fets que es donen en la nostra experiència infantil son tenyits per la manera de processar-los que tenim, esdevenint fets interiors. La manera de mirar-nos dels altres va configurant la manera de mirar-nos a nosaltres mateixos que ens organitzem des de dins nostre.

Interpretació psicoanalítica de la vergonya.

La gènesi de la vida emocional son les nostres experiències emocionals primerenques. La vergonya forma part de la vida emocional subjectiva i, molt específicament, de la vida emocional interactiva amb els altres, amb llurs mirades. En els orígens de la nostra vida psíquica, la mirada de l’altre fa la funció de posar límit a la nostra cerca il·limitada de satisfacció.

La psicoanàlisi d’arrel freudiana considera que el psiquisme humà està organitzat d’acord amb la interacció entre el principi del plaer i el principi de realitat. A la primeria, els nadons, cerquen la satisfacció, el plaer, exclusivament; i defugen el dolor. L’aprenentatge que aporta el principi de la realitat, farà que els nens tolerin les dosis de dolor indefugible que té la vida. I no necessitin instaurar-se en el plaer, exclusivament. L’aprenentatge de la renúncia a la satisfacció contínua és un aprenentatge dolorós que afavoreix l’acceptació de la realitat.

La vergonya pot ser entesa, també, doncs, com la reacció interna secundària a la necessitat de cerca de la satisfacció il·limitada infantil. El nen no faria la renúncia que s’espera que faci, de fora estant. Internament voldria continuar volent satisfer les seves aspiracions il·limitades. I, en conseqüència, no faria l’adaptació al grup social que és qui l’ha de proveir d’afecte, si s’adequa al que s’espera d’ell. Aquí rauria la violació de la norma -de l’expectativa- social.

La vergonya seria la manera de treure a la llum el conflicte interactiu inconscient entre les expectatives internes i les expectatives externes. La vergonya seria la prova de la divergència entre unes i altres expectatives. En conseqüència, de la vivència d’inadequació respecte del grup. I la vivència emocional subjectiva d’estar en falta; amb la conseqüent por a la desaprovació. Així, la vergonya seria el senyal de la persistència del conflicte, de l’excés de necessitat subjectiva.

Conseqüències de la vergonya.

El dolor emocional que suposa el sentiment de vergonya tendirà a afavorir l’evitació d’aquelles condicions de les situacions -socials- que la desvetllen. La programació de la nostra ment tendeix a la cerca de la satisfacció -el principi del plaer freudià- i a l’evitació del dolor. Per defecte, la tendència de la psique humana farà que hom vulgui evitar les situacions que generen vergonya; sempre que sigui possible. Hi haurà situacions socials que no es podran evitar i no hi haurà la possibilitat de la fugida. Així, la vergonya s’haurà d’enfrontar, amb les dosis d’esforç emocional conscient que siguin necessàries.

La vergonya pot dur a conseqüències negatives d’invalidació, en alguns casos, i a situacions de patiment mental. L’aparició de reaccions fòbiques socials i d’altres quadres d’ansietat pot ser un dels riscos psicopatològics per a algunes persones vergonyoses. També altres quadres psicopatològics (depressió, trastorns alimentaris, consum de tòxics) als que s’hi estaria exposat en raó de la intensitat de la baixa autoestima vergonyosa.

La possibilitat de l’enfrontament, d’encarar les situacions que desvetllin vergonya malgrat el dolor emocional pot afavorir el seu maneig i superació. L’encarament de la vergonya, tolerar-la, pot afavorir el desvetllament d’altres emocions de major autovalidació personal. La qualcosa pot contrarestar la força de la vergonya i, progressivament, superar-la. L’exposició gradual a les situacions que provoquen vergonya és una bona estratègia per prevenir riscos de patiments psicopatològics.

Psicoteràpia per a la vergonya.

Determinades configuracions de la vergonya, especialment, si és invalidant per a la vida personal poden suggerir la indicació de tractament psicoterapèutic. La intensitat de l’expressió vergonyosa pot variar d’unes persones a altres i, de vegades, en la mateixa persona. La vergonya pot ser viscuda amb molta força, eventualment, per ser viscuda amb més lleugeresa en un moment posterior.

Des de la perspectiva psicoterapèutica serà sempre escaient investigar de manera conjunta, amb la persona que pateix la vergonya, els detonants que la provoquen. Des de la perspectiva psicoanalítica caldrà comprendre el significat emocional que tenen les condicions de manifestació de la reacció vergonyosa. De manera que s’escurcin els límits de la ignorància emocional. Aquesta comprensió emocional ha d’afavorir l’enfrontament de la vergonya en les situacions socials reals, al ritme que el pacient pugui assolir.

La significació emocional de la vergonya és diferent d’unes a altres persones, tot i que es pugui trobar una manera comuna de referir-s’hi. Així, la superació de la vergonya transitarà per processos psicològics diferents d’unes persones a altres, pel significat personal que té per a cadascú. De vegades també pot ocórrer que en una mateixa persona el sofriment vergonyós sigui més punyent en unes circumstàncies vitals que en altres. Caldrà escatir a què respon la virulència de la vergonya, des de la interioritat de la psique de qui la pateix.

Facebook

Tweet

Guardar