Què s’entén per amor?

Hi ha alguna relació entre l’amor i l’aferrament? L’amor potser pot posar-se en relació amb el despertar d’un vincle d’intensitat especial que fa percebre la singularitat d’un ésser humà i que mou dins nostre emocions, sentiments i desitjos. Felicitat, benestar, protecció, intimitat, passió i compromís podrien associar-se a aquesta consciència de l’amor focalitzat en una persona, habitualment, la parella; tot i que l’amor pot fer-se extensiu a altres relacions amb altres éssers humans o no humans.

L’amor, però, requereix coneixement, primer, i dedicació, després. No es pot estimar el que no es coneix, deia Sant Agustí. Saint-Exupéry, a “El petit príncep”, a la conversa entre el príncep i la guineu, ho diu d’una altra manera: “Si tu em domestiques, tindrem necessitat un l’altre” −li diu la guineu a el petit príncep. Després, la guineu li aclareix que domesticar vol dir “crear lligams”. Així, l’amor es dona en la relació amb l’altre i en la sensació de certa necessitat de l’altre.

Què s’entén per aferrament?

L’aferrament es pot entendre com una recerca de proximitat amb l’altre. L’aferrament és un comportament instintiu, que es dona en diferents espècies, que promou la vinculació, el seguiment, de l’altre. Konrad Lorenz, metge i etòleg vienès, el va descobrir en els seus experiments amb pollets que seguien, després de néixer, a qualsevol ésser davant qui es trobessin per primera vegada, fins i tot davant ell mateix.

En els humans és un comportament que s’estableix durant el que es considera el període crític, dels 6 mesos als 2 anys. Prèviament a aquest període crític, es donen comportaments de pre-aferrament, al voltant de la cura que la mare dispensa al seu nadó. En els primers mesos el nadó desenvolupa conductes d’aferrament amb la mare, o la persona que es cuida d’ell, que es basen en l’alletament, el somriure, l’adherència, el plor i el seguiment. En conseqüència, la relació d’aferrament és una relació d’estricta dependència de l’altre; sense les cures maternes, el nadó no pot desenvolupar-se i no podrà esdevenir, un dia, un adult amb capacitat d’estimar. Al mateix temps, la mare desenvolupa, també, un comportament d’aferrament al seu nadó. Es necessiten, doncs, l’un a l’altre.

Aferrament en l’amor?

En la relació amorosa madura es manifesta aquest nivell d’aferrament a la persona de l’altre en relació amb el qual es desperta els sentiments, les emocions i els desitjos propis de l’amor. Podríem dir que, sense aquest nivell d’aferrament a l’altre, no és possible que es desenvolupi la intimitat, ni la passió, ni el compromís integrats en la relació amb una mateixa persona.

Robert Sternberg, psicòleg, exprofessor de la Universitat de Yale i expresident de l’American Psichology Association, descriu fins a 7 formes d’amor: afecte, encaterinament, amor buit, amor romàntic, amor de companyia, amor fatu i amor madur. En l’amor madur s’integrarien tant els components d’intimitat amistosa, de passió i de compromís, que no es donarien en les altres manifestacions amoroses.

Quan la intimitat s’expressa sense passió i sense compromís estaríem davant el sentiment d’afecte propi de les relacions d’amistat. Si el que predomina en la relació amb l’altre és la passió, sense intimitat ni compromís, davant de les relacions de encaterinament. En cas que només es doni la unió per compromís, davant de l’amor buit. En el supòsit que hi hagi la intimitat i la passió, davant l’amor romàntic. Sempre que hi hagi predomini d’intimitat i de compromís, enfront de l’amor sociable. Si es dona passió i compromís, sense intimitat, estaríem davant l’amor fatu.

En l’atenció clínica veiem, una i altra vegada, les diferents modalitats de l’amor en uns i altres pacients, i com són motiu tant de plaer i de benestar com de conflicte i de dolor.

Facebook

Tweet

Guardar