L’atenció psicològica es pot realitzar en diferents modalitats. Darrerament i, especialment, per causa de la pandèmia, l’atenció online s’ha incrementat notablement, sense igualar, però, les quotes de l’atenció presencial. Què és preferible l’atenció psicològica u online?

Què s’entén per atenció presencial?

L’atenció presencial és aquella atenció psicològica que es dispensa en format presencial, és a dir, en la trobada entre els participants de l’experiència, pacient i professional psicòleg, face to face, majoritàriament, en la consulta del psicòleg, o, de vegades, en altres espais, sobretot en el domicili del pacient o en altres espais físics més o menys neutres.

A la trobada presencial, l’encontre es realitza en cos present. És a dir, el cos del pacient i el cos del psicòleg es troben en la realitat. Així, ambdós protagonistes poden observar-se en la tridimensionalitat que la realitat de l’espai-temps permet. La fesomia, la gestualitat, el to de la veu, la mirada, l’aparença física, la manera de presentar-se, etc. estan a la llum de l’un i de l’altre. I, per descomptat, el llenguatge parlat pot ser escoltat per ambdós en la realitat de la seva execució.

Què s’entén per atenció online?

És l’atenció psicològica que es realitza mitjançant les diverses plataformes online que permeten la realització d’una videoconferència. La relació és una relació mediatitzada per la tecnologia; els participants de l’experiència només poden interactuar a través d’una videotrucada. En aquesta modalitat no és necessari cap tipus de presència cos a cos. La relació assistencial s’esdevé filtrada pel suport de la tecnologia. La interacció es realitza mitjançant la imatge parcial i la veu bidimensionals que ofereix quina plataforma tecnològica sigui.

La percepció de la realitat del cos de l’altre, de la seva fesomia, de la seva gestualitat, de la veu, de la mirada, de l’aparença física, de la forma de presentar-se, etc. resta molt limitada. L’un i l’altre, pacient i psicòleg, es poden percebre de manera molt limitada. I més, si hom té la referència del que és la percepció de l’altre en la interacció que es dona en la presencialitat. En la vida real. Estan al mateix nivell l’aenció psicològica presencial que l’atenció online?

Requisits de l’atenció presencial.

És obvi que l’atenció presencial requereix d’uns requisits que descansen en la qualificació del professional psicòleg. D’altra banda, el codi deontològic de la psicologia obliga al professional a unes actituds que garanteixin el respecte per la persona del pacient. L’atenció ha de garantir el dret a la privacitat així com a la seguretat del mateix. Donat que el pacient sol cercar el psicòleg per tal de rebre un ajut personalitzat, aquest ha de garantir la creació d’un clima de seguretat. Clima que ha d’afavorir les condicions necessàries per a l’establiment d’un pacte d’atenció, que és implícit a tota demanda psicològica. Aquest pacte requereix la confiança del pacient. El secret professional a què està obligat el psicòleg juga a favor del desplegament de la confiança del pacient que, a la vegada, confirma el pacte d’atenció en una espiral beneficiosa.  

De part del pacient, naturalment, s’espera que desplegui una demanda sincera que comporti la necessitat d’una relació d’ajuda genuïna. Relació d’ajuda que ha de suposar un plus de benestar en la situació que obliga el pacient a la consulta.

Requisits de l’atenció psicològica online.

L’atenció psicològica online s’ha de basar en els mateixos requisits que son a la base de tota modalitat d’atenció professional psicològica. Tant per al psicòleg com per al pacient. El psicòleg ha d’estar acreditat professionalment i l’atenció psicològica ha de seguir els criteris que estan plasmats en el codi deontològic de la psicologia.

L’acreditació professional del psicòleg és verificable a través del control que exerceixen els col·legis professionals, tant vàlida per als psicòlegs que treballen presencialment com online. Però la garantia dels drets a la privacitat i a la seguretat de la comunicació entre el psicòleg i el pacient no és equivalent en la modalitat presencial u online. Així es pot equiparar l’atenció psicològica presencial amb l’atenció online?

Si a la interacció presencial el pacient pot verificar que està a soles amb el seu psicòleg, a la interacció online no es pot tenir la mateixa seguretat. La mediació de les plataformes de videoconferència debiliten la seguretat del secret de la comunicació; unes més que altres. Ja en 2018 el Colegio General de la Psicología en España va implementar una Guia per ajudar a la pràctica de la telepsicologia en condicions òptimes. Aquesta Guía pràctica de la telepsicología no era sinó la traducció de la Joint Task Force for the Development of Telepsychology Guidelines for Psychologists de la American Psychological Association de 2013.

Característiques qualitatives diferencials de l’atenció presencial.

Els humans ens hem anat construint com a tals en el si d’experiències personals i grupals de relació amb els altres. Des de la més tendra infància. El creixement neurofisiològic de l’infant requereix de l’atenció presencial de qui fa de mare. A data d’avui, aquesta experiència de nodriment emocional basada en la relació presencial, que té repercussió en el desenvolupament corporal i mental del nen, és insubstituïble.

La relació interpersonal del nadó amb la mare, i amb la resta de persones que l’envolten, des de la primeria modula totes les seves potencialitats de creixement. La relació amb l’altre proper, qui sigui, obre les connexions neurals del cervell i, juntament amb la necessària cura alimentària, el desenvolupament físic i mental. Sense una relació personal íntima, propera, no es pot garantir el desenvolupament humà per la incommensurable vulnerabilitat del nadó.

La neurociència i, especialment, la neurociència social, ha posat de manifest com s’organitza la socialització humana a partir de la relació empàtica. Empatia que és promoguda, justament, per les neurones mirall. La captació de l’estat mental de l’altre és possible sense limitacions, en la connexió que es dona, de persona a persona, de cervell a cervell. La possibilitat de llegir la ment de l’altre requereix de la realitat del contacte en persona. La denominada simulació corporeïtzada, que es dona en tota relació interpersonal, permet la captació de les intencions comunicatives així com les significacions contextualitzades dels actes de parla. Però requereix del cos, de la presència del cos de l’altre davant del meu.

La riquesa de la comunicació.

Tota comunicació pretén l’intercanvi de missatges entre un emissor i un receptor. Els missatges es poden filtrar per la capacitat de llenguatge verbal que té l’humà. Però no tota la realitat àmplia de la comunicació que es dona en una interacció humana passa, ni ha de passar, pel llenguatge. De fet és justament el que la neurociència ja ha posat de manifest des de fa dècades: la possibilitat de comunicació del nadó preverbal.

El llenguatge “no verbal” que es dona en una comunicació entre dues persones adquireix la màxima possibilitat quan es troben en la realitat de l’espai i el temps. L’atenció psicològica presencial permet l’escolta del llenguatge no verbal del pacient -tant com el llenguatge verbal. L’atenció psicològica online no ho permet més que d’una manera molt tènue, molt difuminada, amb un esforç de captació arriscat. La bidimensionalitat de la pantalla, donat que no és l’entorn natural d’interacció, suposa un esforç d’interpretació de la realitat que pot induir més a l’error. El contacte real, en cos i ànima presents,  informa a l’altre de múltiples maneres del propòsit de la comunicació, conscient i inconscient.

Avantatges pràctiques de l’atenció online.

Certament, l’atenció online té avantatges, però son de caire pragmàtic. Bàsicament, l’atenció online suposa un estalvi de temps; especialment per al pacient. Ja que el psicòleg que treballa presencialment se suposa que ja hi és a la seva consulta. En canvi, el pacient sí que s’ha de desplaçar a la consulta del psicòleg. I alguns ho fan des de ben lluny del seu domicili.

Únicament l’atenció domiciliària -presencial- està a les antípodes de la inversió del temps, per part del psicòleg. No és així en el cas del pacient. D’altra banda, únicament suposaria un estalvi de temps per al psicòleg que no tingués consulta per atenció presencial i que reduís la seva praxis a l’atenció online.

La majoria de demandes d’atenció online, però, tenen origen en circumstàncies de vida que comporten una distància física insalvable. O insalvable perquè suposaria un esforç de temps i de diners que resulta, a la pràctica, inviable.

Una altra situació diferent és quan l’atenció en línia esdevé una continuació d’una atenció presencial prèvia que s’ha hagut d’acabar pels motius que siguin. En aquestes circumstàncies sí que és possible el treball psicològic elaboratiu, des de la perspectiva psicoanalítica, amb algunes limitacions. Però, estan al mateix nivell l’atenció psicològica presencial que l’atenció online?

Atenció psicològica psicoanalítica.

L’atenció psicològica quan pretén ésser psicoanalítica, és a dir, quan pretén emprar la comprensió psicoanalítica, ha de ser realitzada en format presencial, a ser possible. En general, l’atenció psicoanalítica online no pot substituir l’atenció presencial. Això no treu que, en determinades circumstàncies, i amb determinats tipus de pacients, l’atenció psicoanalítica online pugui compaginar-se amb l’atenció presencial. També, si per raons personals, de terapeuta o pacient, l’atenció presencial s’ha iniciat però no es pot mantenir, es pot donar continuïtat a aquesta atenció en format online, amb algunes limitacions.

L’organització d’un enquadrament psicoanalític online que eviti, deliberadament, l’atenció presencial no hauria de ser acceptable, en termes generals. Seria donar per vàlid que el tractament online pot substituir, sense cap diferència, l’atenció presencial. Les diferències hi son.

Alguns dels nadius digitals, la gent que ja ha nascut immersa en l’ús de les tecnologies, pot preferir la relació digital que ofereix la tecnologia. Alguns dels immigrants digitals, també. Però, sense menystenir la utilitat indiscutible de les noves tecnologies en molts àmbits de la vida de les persones, per a l’atenció psicològica, no hauria de ser la primera opció.

De la mateixa manera que no podríem acceptar que una relació de cura de persones, especialment les més vulnerables, es pogués realitzar de manera equiparable tant presencialment com online. La vulnerabilitat humana requereix la cura humana en cos i ànima. La pantalla, o la robòtica, no pot substituir l’atenció humana personal.

Les persones que tenen familiars a molts kilòmetres de distància de casa seva saben que la tecnologia minimitza els efectes nocius del contacte no presencial. Però saben, per experiència personal, que el contacte en el món real és molt més satisfactori que el contacte online. Poden ser equiparables, doncs, l’atenció psicològica presencial i l’atenció online?

Facebook

Tweet

Guardar