La por al compromís, com a emoció humana que és, sol aparèixer en aquelles persones amb sensibilitat, amb consciència. Sentir por és pròpia dels éssers humans -i d’alguns éssers vivents; la por és un senyal d’alarma que adverteix d’algun perill. Per què em fa por el compromís?

Què suposa el compromís?

Sentir por davant del compromís suggereix que la persona que s’espanta percep una obligació, o una responsabilitat. La por al compromís ha de ser entesa com el temor de l’assumpció d’una responsabilitat que el subjecte no pot assumir; o ho sent així.

Està implícit en l’assumpció de la responsabilitat que suposa el compromís que la persona que l’ha d’assumir ha de prendre una decisió. La decisió de comprometre’s. Així, la por del compromís es pot sentir en diferents àrees de la vida humana. La vida personal, la vida sentimental, la vida professional, la vida acadèmica, la vida de les relacions interpersonals, la vida social, la vida familiar, etc.

Si ens fixem en l’etimologia de la paraula ‘compromís’ advertim que prové del llatí compromissus. Està formada per un prefix, “com” el significat del qual apunta a “per complet, junt, sencer”, així com un arrel, “promissus” que significa“promesa”. L’arrel de la paraula indica el nucli del significat de la por al compromís. El subjecte ha de fer una promesa, en relació amb el tema de la seva vida a què faci referència; i és aquesta promesa la que l’espanta, per la responsabilitat que comporta.

Uns subjectes, més que altres, poden ser més sensibles a la por de sentir el pes de la responsabilitat de decidir, de prometre, el que sigui. A la ment del que sent la por al compromís s’ha de representar la possibilitat -mental- de poder prometre per, immediatament, negar-la. No puc prometre. Així, no em puc comprometre.

Assumir responsabilitat.

El compromís suposa responsabilitzar-se d’allò a què un es veu enfrontat a prometre. Com hem indicat, comprometre’s implica una decisió de la voluntat en una direcció determinada. Per témer el compromís cal visualitzar la possibilitat de ficar-se (comprometre-se) en aquesta direcció i mantenir-s’hi. Quan sento por al compromís, estic sentint que no em puc ficar en aquest àmbit, perquè no podria suportar-ho.

En algunes relacions sentimentals, la por al compromís es manifesta després d’un temps de la relació; quan la persona es veu impel·lida a haver de donar el “sí vull” a la continuïtat de la relació. En situacions acadèmiques, la por al compromís es mostra quan el subjecte no es decideix a l’assumpció d’una responsabilitat de formació; del nivell que sigui, perquè no es veu amb la capacitat de sostenir aquesta empresa. A l’àmbit laboral alguns individus no gosen millorar llur situació laboral perquè no es veuen amb ànims per responsabilitzar-se del que implicaria un canvi. A les relacions socials es pot sentir el temor al compromís quan la persona no es veu en disposició d’assumir la vinculació. Cosa que també val respecte de les obligacions que es poden sentir a la intimitat de la vida familiar o, àdhuc, a la vida de parella.

El compromís amb un mateix.

En la intimitat mental de cada subjecte es pot visualitzar la possibilitat d’incrementar el benestar de les condicions de vida pròpies en els seus diferents àmbits; però no disposar-se, amb determinació i responsabilitat, a assumir les modificacions que comporti aquesta lucidesa, per ser coherent. Així, no se sol aplicar la màxima “no deixis per demà el que puguis fer avui”, sinó una adaptació negativa de la mateixa; que podria reformular-se així: “no deixis per demà el que puguis fer demà passat”. En aquest sentit, es podria parlar, també, de la por d’assumir el compromís de ser honest amb un mateix; de ser fidel a si mateix.

Implicacions emocionals del temor al compromís.

Quines implicacions s’adverteixen en la persona que s’espanta davant del compromís? El primer que podem destacar és la inseguretat personal. La persona que s’espanta de decidir, de comprometre’s, en allò que sigui, està mostrant un perfil evitatiu, almenys en aquell moment o en aquella situació. Només evitem el que identifiquem com a displaent. Diu el refrany, “a ningú no li amarga un dolç”. Així, espantar-se davant del compromís mostra una certa noció de feblesa que la persona sent de si mateixa. Si no, disposaria de les energies requerides per assumir això que tem assumir.

La inseguretat no s’ha d’entendre, necessàriament, com una actitud malaltissa per si mateixa. Tenir por en determinades circumstàncies pot ser molt orientador; pot facilitar la fugida. I no tota fugida és patològica. També diu la saviesa popular: “una retirada a temps és una victòria”. Així, cal discernir en cada situació humana concreta, de cada persona, què és el que s’hi està jugant. Cal constatar a què fa referència el temor, a quines qüestions. El temor del compromís sobre un tema concret És una mostra d’una disfunció puntual? És una part d’un entramat més ampli que va més enllà d’aquesta evitació puntual?

En alguns casos, el temor, com a senyal d’alarma, podrà il·luminar sobre la inconveniència d’una decisió; en aquell moment vital, sobre aquest aspecte concret. Per exemple, comprometre’s en una relació sentimental, descartar una millora laboral, no fer una formació acadèmica, etc.

Amb tot, si la persona sent temor de comprometre’s; quan està ficada en una circumstància concreta, això vol dir que ja ha fet passos en una direcció sense vacil·lar, o sense plantejar-se la vacil·lació. Així, si més no, es pot pensar en una ambivalència d’aquella persona que vol, d’una banda, i s’espanta, de l’altra.

Dilucidar allò que provoca la por al compromís.

En algunes persones, aquesta visualització del que comporta el compromís no es pot fer amb claredat per llurs soles forces; requereixen el suport d’algun tercer, extern a llurs configuracions mentals, per poder entendre què els manté atrapades en la situació d’empresonament.

De vegades, s’adverteix una mena de programació interna per evitar les situacions que impliquin decisions; que estan a la base de l’assumpció dels compromisos que requereixen unes i altres facetes del viure quotidià. La persona es mostra paralitzada pel temor al compromís, no només en una àrea de la seva vida, sinó en diverses.

Concretament a l’àrea sentimental ens podem trobar amb persones que mantenen relacions que estan dissenyades per evitar la decisió de comprometre’s emocionalment amb un altre. A la nostra activitat professional, de vegades, veiem com aquesta situació es pot prorrogar durant anys. Assegurant la insatisfacció personal de poder gaudir d´una projecció a futur més satisfactòria, precisament, assumint el compromís.

Per a aquest perfil de persones, no només referit a l’àmbit sentimental sinó a qualsevol àmbit de la vida és adequada la consulta psicològica. Per què? Quan la persona, per les soles forces, no pot sortir d’una situació de limitació -com pot ser la que imposa el temor al compromís; és susceptible de beneficiar-se del procés de clarificació que comporta la consulta psicològica. Si l’abast de l’empresonament és elevat, potser es pot pensar en una consulta que esdevingui una psicoteràpia. Concretament, la psicoteràpia analítica capacitarà la persona per revelar les motivacions ocultes a la seva consciència que afavoreixen aquest temor a comprometre’s.

Facebook

Tweet

Guardar