Contestar la pregunta per la finalitat de la psicoteràpia -per a què serveix una psicoteràpia? -suposarà acostar-se a la delimitació del que s’entén per tal.

Què s’entén per psicoteràpia?

Si ens fixem, d’entrada, a l’etimologia de la paraula, trobem que fa referència a dos substantius: teràpia i psique, psicoteràpia. Teràpia és una paraula originàriament grega el significat de la qual és “tractament”. El verb “therapeuein”, del qual deriva “therapia”, té el significat d’atendre, cuidar, alleujar. Per tant, la psicoteràpia tindrà aquesta intencionalitat d’atenció i cura que, en el millor cas, pot significar un alleugeriment de la situació psíquica del pacient.

Anem a l’altre substantiu, psique. Originàriament, aquesta altra paraula grega té el significat de “ànima”, referida a l’ànima humana. Actualment, la paraula psique s’ha desproveït del seu significat metafísic i s’associa amb el significant “ment” . La paraula llatina “mens” és a l’origen de ment que, en grec, la designa una altra paraula diferent: “nous”.

Aleshores, què és la psicoteràpia? Podríem definir-la com l’atenció i la cura de la ment del pacient, però a través de la ment també del que dispensa aquesta atenció; del “terapeuta”, d’aquí prové la paraula “psicoterapeuta”. La psicoteràpia, doncs, es definiria per la relació que s’estableix entre dues ments, la del pacient, amb la del psicoterapeuta.

Per a què la psicoteràpia?

Ara bé, aquesta atenció i aquesta cura adreçades a la ment del pacient en psicoteràpia estan dissenyades per alleujar el seu patiment. Si no hi ha patiment mental, en un sentit ampli, la psicoteràpia no està indicada. Alguns conceben la psicoteràpia com un procés de creixement personal que, sense dubte, ho és.

Sovint, el que passa és que el pacient comença una psicoteràpia a causa d’un patiment emocional més o menys molest; que invalida una part de la vida personal, familiar, social, laboral, sentimental, etc. Passat el temps de la millora d’aquests àmbits en què es manifestava el patiment, el pacient se sent millor; la psicoteràpia l’ajuda a créixer internament, per la comprensió profunda de diferents aspectes de la seva intimitat mental que afloren gràcies al treball psicoterapèutic.

Psicoteràpia psicoanalítica.

Hi ha diferents tipus de psicoteràpia. Però això que venim de subratllar és especialment veritable en el cas de la psicoteràpia d’orientació psicoanalítica, per què? Perquè aquest tipus de psicoteràpia està dissenyat per al desvetllament dels obstacles que hi ha a la vida mental del pacient; dins de la seva ment, i que es reflecteixen en una i altra condicions del seus pensaments, sentiments, comportaments, somnis, etc. Obstacles per a què?, per a una vida més lliure, més en consonància amb allò que és el més genuí d’un mateix.

L’oferta que fa el psicoterapeuta en una i altra sessió de psicoteràpia és, precisament, aportar punts de vista alternatius a la comprensió del pacient; comprensió de si mateix, de la seva vida, del seu sentir, de les seves reaccions, etc. La contemplació de la situació vital del pacient des de perspectives diferents de les habituals pot significar la possibilitat de canvi. Canvi de què? o canvi on? En les condicions de vida insatisfactòria que tindrien tenallat el pacient, en cas contrari no vindria a picar a la porta de la nostra consulta.

Durada de la psicoteràpia.

La psicoteràpia sempre s’ha de desplegar en un interval de temps, necessàriament. No és realista pensar, llevat de comptadíssimes excepcions, que en una sola visita un pacient pot fer insight del que el manté tenallat; és a dir, tenir una visió clara del que li passa per dins en relació amb determinat conflicte que es manifesti a la seva vida. I, a més, que aquesta comprensió li serveixi per modificar de manera estable l’enfrontament del problema.

Cada cop més hi ha una tendència a la realització d’intervencions psicoterapèutiques en temps més breus (flash psychotherapy), especialment, en dispositius de salut mental pública; per la pressió assistencial que es manifesta al sistema sanitari. Però la psicoteràpia valuosa pot suposar la realització d’un nombre de sessions que desborda tota previsió inicial, sobretot, del pacient. I més si parlem de persones més o menys impacients, urgides per la pressa de com més ràpid millor.

Això sí, un pacient que accepta un procés de psicoteràpia -especialment, la psicoanalítica- no pot continuar un tractament en què no sent esperança. Precisament, el que pot passar quan el pacient comença a sentir-se millor, internament i-o quan les seves condicions de vida es modifiquen. Aquestes condicions, les que siguin, si van a la direcció de més satisfacció, s’imposa la finalització de la psicoteràpia, normalment, a petició del pacient.

Resultat de la psicoteràpia.

Està científicament acreditat avui dia el valor de la psicoteràpia en general i de la psicoanalítica en particular. S’accepta la validesa de la psicoteràpia per a l’abordatge tant de múltiples trastorns mentals com de problemes psicològics o emocionals; que no arribarien a l’etiqueta classificatòria de “trastorn mental”.

Certament, la psicoteràpia es pot entendre com una tècnica, però que no es pot aplicar de manera mecànica sinó que l’aplica un subjecte humà; suposadament preparat per a aquest exercici professional, i, des d’aquell moment, la tècnica es converteix en art, en un treball artesà. Es tracta de veure com la ment del pacient s’entén des de la receptivitat de la ment de l’analista; procés que requereix de les millors qualitats empàtiques del psicoterapeuta.

Però, i quin resultat pot aportar una psicoteràpia? Major benestar personal intern que es tradueix en les interaccions amb qualsevol àmbit de la vida de cada pacient. Està força acreditat avui dia que la psicoteràpia serveix de mecanisme accelerador del canvi intern de la persona que pateix per alguna raó psicològica. Cosa que no negaria la possibilitat de canviar internament per una altra via que no fos la psicoterapèutica, potser amb altres temps, altres ritmes, altres consideracions; i, des de la perspectiva del que aporta la psicoteràpia psicoanalítica en particular, amb menys sensació de coneixement profund de si mateix.

Facebook

Tweet

Guardar