A la consulta psicològica dels adults, joves o grans, trobem motius de consulta que es repeteixen any rere any, d’unes persones a unes altres; com si es tractés de qüestions que generen malestar psicològic de la mateixa manera, encara que es materialitzi en persones diferents. Quins són els motius de consulta psicològica més freqüents?

Els motius de consulta van des del malestar amb un mateix fins el malestar en la relació amb l’exterior a un mateix; sigui en l’àmbit de les relacions interpersonals, les relacions familiars, les sentimentals, la professió, els estudis, etc. Certament, sovint succeeix que un malestar que s’inicia, suposadament, en un pol, després ressona en l’altre i viceversa.

Motius freqüents de consulta psicològica per malestar amb un mateix.

A la consulta ens trobem, sovint, amb demandes que provenen de la consciència de malestar amb un mateix: en la introspecció amb si mateix, el pacient es troba descontent respecte de la visió que té de si. Aquest disgust amb si mateix pot ser que sigui temporal, agut, o que sigui crònic, que estigui llargament instaurat en la vida de la persona. El subjecte confessa “no estar bé o no sentir-se bé amb si mateix”.

La mirada que es dirigeix ​​a si mateix és una mirada que li retorna una autocrítica, per la manera com es desenvolupa en la vida; per com reacciona davant determinades eventualitats, en la seva interacció amb el món, o senzillament, per com sent la seva aparença o les seves actituds davant la vida; entre d’altres, intransigència, explosions d’ira, inhibicions, perfeccionisme, bloquejos, sentiments de culpa, desesperança, desconfiança, aïllament, pessimisme, etc. Vegem quins motius de consulta psicològica freqüents tenen a veure amb el malestar amb si mateix.

Tipus de malestar.

És molt freqüent trobar queixes de l’estat d’ànim: la persona es lleva al matí i no té energia per començar el dia; o no troba motivació per enfrontar el que l’esperi en la seva jornada diària. De vegades, no es percep en començar el dia sinó que va fent-se evident al llarg de la mateix o, fins i tot, en finalitzar-lo. La persona pot sentir un buit respecte del seu existir; pot sentir un desinterès pel que fins al moment li havia interessat en la seva vida; en ocasions aquest desànim pot promoure la hipersòmnia.

Molt freqüent també, la sensació de soledat i de tristesa. Com si se sentís que no hi ha algú fora de si en qui confiar, amb qui descansar, poder tenir confiança, etc. Hi ha graus, naturalment, d’aquest sentiment que pot despertar una intensa desesperança en els casos més greus.

En altres ocasions el sofriment té aspecte d’ansietat, de tensió, d’estrès, d’insomni. Habitualment, en el context de l’ocupació laboral o acadèmica que un sosté, depenent de l’edat de cada pacient. És molt freqüent, en els pacients que estan en processos de formació acadèmica, l’ansietat respecte dels exàmens, i de les dificultats de concentració; igualment freqüent, la sensació d’estrès davant determinades maneres de viure la responsabilitat laboral en aquells que estan inserits en el món de la feina. Aquests malestars tenen, sempre, les seves arrels en la història personal de cadascú. És a dir, els malestars actuals solen assentar-se en malestars previs. En alguns pacients aquesta ansietat es manifesta en forma d’alteració de la conducta alimentària, o per ingesta reiterada, o per restricció. En d’altres, l’ansietat no arriba a manifestar-se com a tal, perquè s’anestesia amb el consum de tòxics: alcohol, drogues.

Motius freqüents de consulta psicològica per malestar en les relacions.

Altres subjectes consulten al psicòleg davant la consciència clara de tenir un patiment que ve provocat per la seva interacció amb les altres persones. Aquí hi caben la immensa majoria de les demandes d’atenció psicològica, tant si s’inscriuen en una modalitat de consulta que podríem anomenar adaptativa; com si es tracta de símptomes que cal entendre com formant part d’una situació de trastorn mental, de major o menor calat. Vegem quins motius de consulta psicològica freqüents tenen a veure amb el malestar en les relacions.

Malestar por causa de la relación sentimental.

Una causa de consulta psicològica freqüentíssima és la que ve motivada per relació sentimental que el subjecte sosté amb una altra persona; o de vegades, amb altres persones. En un extrem es donen les consultes perquè la relació que es manté amb la parella promou diferents graus de displaer; per exemple, per les dificultats de complementarietat o per la dinàmica tòxica que s’estableix entre els dos protagonistes de la relació. En aquest sentit, apareixen freqüentment la gelosia com a inductora de cert grau de discussió en la relació i de la consegüent limitació vital. Certament, no hem trobat, en consulta, cap circumstància de relació poliamorosa, o de relació sentimental oberta, que no hagi estat causant de sofriment o per uns o per altres. El mateix que la infidelitat en una relació diàdica.

A l’altre extrem, hi ha la consulta al psicòleg, quan la relació sentimental s’ha interromput eventualment o acabat definitivament. Podem constatar, any rere any, com les ruptures sentimentals promouen malestar emocional que té dimensions molt dispars, d’unes persones a unes altres. Evidentment, en funció de la significació que la persona assigni a la relació sentimental la reacció de sofriment serà diferent. En general, es dona en una elevada proporció un dolor emocional, sobretot quan es presenta en un mateix el sentiment de ser abandonat. Altres vegades, en l’altre pol, la consulta es dona tot i que la ruptura promou un alliberament de qui es separa; perquè la persona separada necessita reorganitzar la seva existència. No cal insistir com les ruptures sentimentals poden desencadenar aparicions d’autèntiques reaccions psicopatològiques o de tall depressiu o de tall ansiós, majoritàriament.

Malestar per causa de les relacions interpersonals.

En un altre perfil de consulta ens trobem amb pacients que demanen atenció professional davant d’un malestar que té a veure amb les relacions interpersonals; és a dir, amb la seva manera de viure la relació amb els altres. Podem trobar-nos davant un patiment que gira al voltant d’una ansietat per haver d’interactuar amb els altres, una sensació de tensió emocional, o un sentiment de vergonya, o de sentir-se inadequat o fins criticat que dificulta la tranquil·litat de l’intercanvi. En ocasions aquest sofriment pot acabar en reaccions de naturalesa psicopatològica ansiosa o fòbica, que en els casos greus provoca aïllament social.

Aquestes tensions relacionals apareixen de manera manifesta en la relació amb aquells subjectes amb qui hem de compartir la nostra existència: companys de treball, d’estudis, amistats, etc. També, el marc de la família és un àmbit en que és dona el sofriment de les relacions interpersonals. En particular, moltes consultes tenen a veure amb les dificultats d’entesa dels pares amb els fills, i viceversa; així com amb els altres convivents dels nuclis familiars, quan n’hi ha, els germans.

El sofriment que ocasiona l’àmbit de les relacions familiars a molts pacients és molt freqüent; ens trobem amb patiment per desconfiança, per desamor, per falta de comunicació, per sentir-se controlat, o rebutjat. En alguns pacients es dona una autèntica incomunicació amb algun familiar que perdura anys. De vegades el malestar es genera a partir de l’ampliació de la família quan els fills estabilitzen la seva vida sentimental amb les seves parelles; les tensions entre nores i sogres, especialment, és un clar motiu de patiment.

Malestar provocat per la presència de la malaltia.

La presència de la limitació que comporta la malaltia, pròpia o aliena, és una altra causa reiterada que trobem en el malestar dels nostres pacients. Moltes consultes també es desencadenen a partir de condicions de malaltia que són altament invalidants; hi ha pacients que han d’interrompre la seva vida laboral, freqüentment, a causa de la invalidesa que els desperta la seva malaltia degenerativa; del tipus que sigui, tant si es manifesta de forma insidiosa com si ho fa de forma brusca.

Les malalties que es declaren en les persones significatives, familiars o amics, promouen una altra bona part de les consultes a l’especialista en salut mental. Com més invasiva és la malaltia, com més modifica les condicions en què s’ha desenvolupat la convivència, més motiu de patiment promou; en alguns casos, la malaltia acaba amb la vida d’aquest familiar. En aquestes circumstàncies, de dol, es promouen, també, les consultes al psicòleg. Avui dia cal afegir que la malaltia i, sobretot, la mort de les mascotes també genera processos de dol i de consulta.

Tots aquests motius freqüents de consulta psicològica poden ser atesos per professionals qualificats amb un innegable profit per a una gran majoria de pacients. La psicoteràpia ha acreditat la seva eficàcia en la comunitat científica des de fa dècades ja. La psicoteràpia psicoanalítica, per a aquells pacients que l’aprecien, també és de gran utilitat. Però en altres ocasions altres formats d’atenció psicològica també poden resultar beneficiosos per a diferents persones amb diferents motius de consulta i amb diferents malestars.

Facebook

Tweet

Guardar