Supervisió psicoanalítica, sí, però de què? Usualment, la supervisió és una pràctica que ofereix un professional de la psicoanàlisi a qui espera comprensió d’una relació interpersonal; habitualment, la interacció que es produeix entre els participants d’una situació clínica, entre un professional de la salut i un client. És freqüent en els professionals de l’àmbit de la salut, o de la salut mental. De manera específica, són els professionals de la salut mental que practiquen la psicoteràpia d’inspiració psicoanalítica els que la solen demanar. Què es pot esperar de la supervisió psicoanalítica?

La supervisió psicoanalítica pot ser d’utilitat per a diferents enquadraments de tractament psicològic; fins i tot, pot emprar-se per situacions professionals no psicoterapèutiques. Es pot destinar a l’anàlisi i la comprensió de la realitat del funcionament de qualsevol tipus d’interacció d’un equip de professionals; preferentment, que es dediqui a l’atenció a persones que demanen algun tipus d’assistència, sanitària, social, educacional, etc.

La supervisió com a formació professional.

A qui s’adreça la supervisió? La supervisió té una finalitat de formació del professional. Es tracta, doncs, d’una experiència docent que es dóna entre un supervisor i un supervisant. Aquesta experiència, però, té unes característiques que la diferencien d’altres experiències de formació En quin sentit? Què es pot esperar de la supervisió psicoanalítica?

La supervisió psicoanalítica apunta cap a la comprensió de la interacció de, almenys, dues persones que es troben i dialoguen amb alguna expectativa; habitualment, una busca a l’altra per rebre algun tipus d’ajuda, fonamentalment, psicològica. Aquesta ajuda psicològica sol tenir el format d’atenció psicològica en la modalitat de tractament psicoterapèutic en sentit ampli. En tota relació assistencial, s’instrumentaran comunicacions que estaran configurades tant pel llenguatge verbal, com pel no verbal.

L’objecte de la supervisió.

La supervisió psicoanalítica apunta l’escolta atenta del llenguatge verbal del pacient, així com del llenguatge no verbal; sempre, vehiculats a través de la informació verbal i no verbal que el supervisant expressa al si de la supervisió. Per a aquest fi sol ser necessari que la supervisió psicoanalítica es recolzi en la transcripció de l’entrevista que vol ser portada a la supervisió per a la seva comprensió.

La relació assistencial mou emocions, necessàriament, tant en el pacient com en el professional, que la supervisió pot ajudar a identificar i integrar en la realitat de la interacció personal; amb l’expectativa de poder entendre i desxifrar allò que no és vist en primera instància pel professional que rep l’impacte, verbal i no verbal, del seu pacient o client.

Supervisió, relació de confiança.

Evidentment, perquè una supervisió pugui ser d’utilitat a qui la demanda és indispensable que es pugui organitzar una relació de confiança entre supervisor i supervisant. El supervisant ha de poder dipositar en la persona del supervisor una certa ascendència en qui confiar per poder expressar alguna cosa de la intimitat que succeeix a la consulta del propi professional amb el seu respectiu pacient, tant en el pacient com en el professional. Què mou del professional el pacient? ¿Quines emocions li desperta? ¿I quins pensaments promou?

La supervisió requereix de la relació de confiança perquè es pugui desplegar l’espai de terceritat que li és indispensable. Per a revisar, en la supervisió, el que ha passat en una situació clínica, entre pacient i professional, cal poder observar. L’observació només és possible si es crea la distància necessària entre el que ha passat a la realitat i el que apareix a la supervisió; fruit de la revisió del que ha esdevingut i de la reflexió.

És sabut que la supervisió és un dels pilars del trípode que la formació psicoanalítica requereix per a tot professional que vol atendre psicoanalíticament als seus pacients; els altres dos, són el tractament psicoanalític personal i la formació teòrica. Amb tot, la supervisió la gaudeixen molts professionals que no tenen cap expectativa de formació psicoanalítica però que constaten l’enriquiment que els aporta.

Facebook

Tweet

Guardar